Repòrter, febrer de 1993 | Opinió: El que surt de l'aixeta

L'enrenou aixecat a la comarca sobre les pressumptes característiques afrodisíaques de l'aigua ha servit, si més no, per recordar quin és el futur de la xarxa de subministrament de l'AIt Maresme. El Consell Comarcal ha fet la seva primera actuació significativa, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva constitució, comprant la xarxa als ajuntaments. El propietari majoritari és el de Calella, que millorarà la seva economia municipal amb una injecció de 250 milions de pessetes. L'imminent canvi en la titularitat de la xarxa obre noves perspectives per millorar laqualitat de l'aigua. La construcció d'una potabilitzadora i la mo dernització de les instal·lacions són les actuacions fonamentals per donar un canvi de rumb a aquest servei tant desastrós. La potabilitzadora, però, no hauria de ser l'horitzó de les administracions. La problemàtica ambiental a la conca de la Tordera i la sobreexplotació dels aqüífers són temes que estan sobre la taula. I no se solucionen sortint del despatx per anar a l'estudi de gravació, com han fet els alcal- des de Palafolls, Malgrat i Tordera, tot i que la iniciativa no deixa de ser meritòria. El paper de la Generalitat, per altra part, és més que criticable ja que és la  màxima responsable. Principalment perquè enmig del debat originat a Calella s'ha limitat a fer un informe dient que l'aigua no matarà ningú. L'aigua no compleix la normativa vigent, malgrat que això no agradi a l'Ajuntament de Calella. Davant d'aquesta evidència hi ha moltes formes d'actuar. Una és amagar el cap sota l'ala. L'altra és comprometre a la Generalitat a trobar una solució ràpida al problema. Una tercera seria obligar-los a fer un altre informe reconeixent que l'aigua va bé per al desenvolupament sexual. Potser amb aquest document es podrian millorar les expectatives del sector turístic.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 8, febrer de 1993, pàgina 9.)