Repòrter: El repte de la tolerància
La història del nostre país s'ha escrit gràcies a les aportacions de moltes cultures diverses. Homes amb interessos i valors oposats s'han trobat inevitablement cara a cara, coincidint en l'espai i en el temps, posant de manifest les seves diferències ètiques, morals, ideològiques, religioses, ètniques... Homes i dones diversos que han creat al llarg del temps una cultura que ara passegem orgullosos pel món, convençuts que forma part d'una societat oberta, plural, tolerant, generosa, amable, viva, rica.
Ara però, estem davant d'un repte important, una nova aposta que posarà a prova aquesta visió que tal vegada sigui massa optimista. El 2'5 per cent de la població de Catalunya és estrangera. L'Alt Maresme és una de les zones del nostre país on hi ha una concentració més elevada d'immigrants per motius econòmics. La falta de preparació per a un fenomen d'aquesta naturalesa, just quan nosaltres mateixos estàvem aprenent a viure al nostre país, sense haver de pensar en exilis volguts o forçats, ens ha posat davant d'un problema de difícil solució. La legislació de l'Estat espanyol, tot i que restringeix d'una forma clara l'entrada de treballadors estrangers a casa nostra i en regula la legalitat, encara no ha trobat la fórmula més adequada per donar solucions als senegalesos, gambians o magribins, entre d'altres, que ja fa llargs anys que conviuen amb nosaltres. Deixant de banda la paràlisi d'una administració que és incapaç de donar respostes als col·lectius cada cop més importants d'immigrants que viuen amb nosaltres; que noté capacitat per elaborar un cens fiable de treballadors estrangers, en situació legal o clandestina; que no ha trobat fórmules dignes per castigar les constants mostres de discriminació racial en el lloguer de pisos o en l'explotació en el treball; que no ha estat capaç de tipificar el racisme o la xenofòbia com a delicte; que no disposa de recursos per atendre els col·lectius de persones que viuen en condicions higièniques deplorables... Deixant de banda aquesta situació plena de deficiències estructurals, el repte que realment ha d'afrontar la nostra societat és el de la tolerància.
Més enllà de les discrepàncies polítiques, és una realitat que entre nosaltres viuen persones que han vingut de fora per buscar treball, aliments i una vida digna. I la raó que siguin aquí és que tot això els ha estat negat al seu país. En un país com el nostre, expert en fugides i exilis forçats, aquesta situació hauria de comptar, com a mínim, amb la comprensió que atorga la solidaritat. Cal ser solidaris amb persones que a casa nostra tenen problemes per trobar mitjans de subsistència, per alimentar les seves famílies, per ser escoltats, per estudiar amb normalitat, per viure, en definitiva. Persones que, anecdòticament, tenen un color de pell més fosc que el nostre.
El repte, ara, és demostrar que la nostra és efectivament, una cultura oberta, permeable a les aportacions foranes. No són aquí per robar-nos res. Només volen una oportunitat. I són tan bons o dolents com nosaltres.
(Editorial de la revista Repòrter, número 8, febrer de 1993, pàgina 5.)