Repòrter, novembre-desembre 1992 | Pacte d'esquerres a Malgrat



Els grups municipals del PSC, ERC i IC a l'Ajuntament de Malgrat de Mar fian signat un «pacte de gestió» segons el qual els regidors del PP i CiU —que fins el 13 de novembre formaven part de l'equip de govern de consens— passen a l'oposició. Aquest pacte es va fer oficial durant la sessió plenària del 26 de novembre, tretze dies després que l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), hagués destituït tots els regidors del consistori com a mesura preventiva per evitar la creació d'un «govern a l'ombra» entre els regidors del PP, ERC i CiU. Aquests grups van mantenir diverses reunions per pactar algunes modificacions en les ordenances fiscals per a l'any 1993 ja que no estaven d'acord amb les que proposava l'alcaldia.

Durant aquestes reunions entre populars, republicans i convergents es va estudiar la possibilitat de crear un «govern a l'ombra» per buidar de poder l'alcaldia i aprovar decisions, encara que no fossin acceptades per la resta de regidors. Segons el portaveu d'ERC, Lluís Llerinós, la proposta de crear un govern a l'ombra o fins i tot la possibilitat de presentar una moció de censura va sorgir del PP. En canvi, els membres del PP i CiU diuen que va ser ERC qui va intentar dur a terme aquesta jugada. La qüestió és que la celebració d'aquestes reunions —que en un principi només tenien com a finalitat pactar les ordenances, tot i que el PP formava part de la comissió de govern— i el seu contingut es va fer quasi públic. Quan l'alcaldessa es va assabentar que els membres del PP, ERC i CiU intentaven fer un pacte «de sotamà» va decidir destituir tots els regidors per controlar la situació.

Destituir tots els regidors

Durant el ple del 13 de novembre —que també va servir per aprovar les ordenances que havia proposat l'alcaldia i que abans havien quedat sobre la taula perquè només el PSC hi va votar a favor— es va fer públic el decret d'alcaldia segons el qual es decidia la «revocació provisional i de forma cautelar de les delegacions d'atribucions de l'alcaldia». Això volia dir que Conxita Campoy destituïa a tots els regidors —fins i tot els del seu propi grup— i assumia totes les responsabilitats de govern. L'alcaldessa va mantenir aquesta situació provisional durant tretze dies. Durant aquest temps i fins i tot abans l'alcaldessa, que inicialment no va explicar els motius de la destitució dels regidors per prudència, va mantenir contactes i reunions amb la resta de portaveus municipals. El PP volia pactar amb el PSC de qualsevol forma ja que deixar el govern per passar a l'oposició suposava una important pèrdua de protagonisme polític i de gestió al consistori. Instàncies superiors a l'agrupació local del PP de Malgrat van dirigir-se als dirigents comarcals del PSC per realitzar aquesta oferta. Els màxims responsables socialistes al Maresme van deixar les mans lliures a Conxita Campoy. L'alcaldessa va reunir-se amb Lluís Llerinós i la portaveu d'IC, Marta Hernández, per concretar el pacte i fixar algunes línies d'actuació.

El 20 de novembre Conxita Campoy va manifestar als mitjans de comunicació que el pacte ja estava enllestit. La notícia ja era esperada per tots els regidors. Sis dies més tard, el 26 de novembre, tenia lloc el ple municipal en què es feia públic el nou pacte. El portaveu de CiU, Josep Barney, no hi va ser present. El número u del PP, Gonçal Prieto, va manifestar posteriorment que el seu grup practicaria una oposició seriosa i constructiva—han distribuït uns fulls explicant la seva visió dels fets— i va negar rotundament que el seu grup intentés promoure un «govern a l'ombra». Prieto va arribar a dir que a les comissions de govern havien fet el paper de «comparsa» ja que l'alcaldessa presentava propostes ja aprovades, segons va dir. Sobre aquest aspecte la portaveu d'IC va dir que «les declaracions l'autoqualifiquen perquè accepta un paper de titella». Els portaveus dels tres grups que ara governaran Malgrat van coincidir a valorar positivament la signatura d'aquest pacte. En aquest document s'afirma que el PP i CiU es van autoexcloure ja que tant Gonçal Prieto com Josep Barney van rebutjar entrar a un nou equip de govern si hi eren els regidors d'ERC i IC. Els redactors del pacte l'han qualificat com a «pacte de gestió» perquè permetran llibertat en actuacions extramunicipals. El pas posterior a la signatura del pacte seria l'elaboració d'un programa d'actuacions. El nou equip vol redactar un llistat amb les prioritats de Malgrat per al que queda de mandat. El cartipàs municipal ha quedat configurat de la següent forma: Conxita Campoy (PSC), Ensenyament; Josep León (PSC), Urbanisme i Obres Públiques; Manuel Valiente (PSC), Serveis i Mercats; Josep Curós (PSC), Cultura i Festes; Agustín Marin (PSC), Règim Interior i Esports; Marcel Gili (PSC), Platja, Cementiri, Jardins i Pagesia; Lluis Llerinós (ERC), Governació i Joventut; Joan Homar (ERC), Consum, Comerç, Turisme i Indústria; Ramon Garriga (ERC), Publicacions; Marta Hernández (IC), Sanitat, Medi Ambient, Benestar Social i Participació Ciutadana; Jordi Medina (IC), Economia i Hisenda.



El fracàs esperat del govern de consens

A Malgrat de Mar les coses són diferents. És, possiblement, una de les poques poblacions catalanes que tenia un ajuntament en què tots els regidors electes tenien responsabilitats de govern, en el que s'anomena un govern de consens. Abans i després de les darreres eleccions municipals existien contactes entre diferents partits per perfilar possibles acords i pactes. Les negociacions no van arribar mai a bon port. Els republicans no podien donar suport a un alcalde del PP i aquests últims tampoc podien donar el seu vot a un alcalde d'ERC.

Quan va arribar el dia de la constitució del consistori va sortir escollida Conxita Campoy com a alcaldessa ja que era la candidata més votada, però no disposava de la majoria. Campoy va donar oportunitats a tots els grups i va distribuir les carteres entre tots els regidors. A mesura que passaven els dies s'anaven descobrint les «esquerdes» d'aquest consistori. Els d'IC no podien acceptar certs plantejaments del PP i viceversa. El fet de tenir regidories compartides i algunes que s'interrelacionaven en mans tant diferents va donar pas a les primeres diferències. A la comissió de govern només hi havia
representants del PSC, PP ilC, amb la qual cosa ERC i CiU no tenien pas el mateix protagonisme. També van sorgir crítiques dels regidors contra l'alcaldessa, a qui van acusar d'intervencionisme i d'actuar per lliure. Enmig d'algunes discussions Conxita Campoy aprofitava per «anar fent». El projecte tenia defectes, però tirava. Abans que es posessin a debat les ordenances del 93 ja existien contactes per intentar canvia la truita. O sigui, desbancar l'alcaldessa socialista. L'alcaldessa i els d'IC van ser els últims en assabentar-se'n, quan per la població la vox populi parlava de mocions de censura.

La següent sorpresa va ser la decisió de l'alcaldessa de destituir tots els regidors. Aquesta és una mesura poc habitual i totalment sorprenent. Quan els regidors reaccionen i veuen que no tenen la cartera comencen les acusacions i els njmors. Qui va traicionar qui durant les famoses negociacions? Els del PP per intentar pactar amb ERC i CiU o els d'ERC per deixar amb un pam de nas els populars i convergents en pactar amb el PSC i IC? Lluís Llerinós va dir després del ple de constitució del nou govern que «el PP ha fet tres vegades la mateixa jugada. Qualsevol polític mínimament conscient sap que tres jugades no es poden realitzar de la mateixa manera perquè el contrincant o s'assebenta del que passa o és imbècil».

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 6, novembre-desembre de 1992, pàgines 10-17.)

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí