Repòrter, novembre-desembre 1992 | Matar la gallina dels ous d'or
Finalment, hem matat la gallina dels ous d'or. Tothom es veu ara forçat a acceptar que l'oferta tradicional d'un turisme de sol i platja, basat en preus molt baixos i un turisme massiu, ha quedat esgotat. Precisament, aquestes característiques s'adapten perfectament a l'oferta que encara intenta subsistir a la nostra costa del Maresme, i també a bona part de la costa Brava. La tendència dels últims anys ja ho apuntava, i aquesta temporada ho ha acabat per confirmar un cop més.
Ha estat justament a l'Alt Maresme on més incidència ha tingut la davallada d'aquesta temporada, gairebé d'un 20 per cent respecte el 91. El propi conseller de Turisme, Lluís Alegre, afirmava durament que el sector a la nostra comarca ha quedat obsolet, vell i ja no pot competir. El Parlament va debatre a principi de novembre el tema del turisme, i tothom va coincidir en la necessitat d'enterrar l'oferta de baixa qualitat, tant pel que fa als allotjaments com a la professionalitat, que s'ofereix a la costa catalana.
És clar, que l'afirmació és contundent. Un sector que va servir als anys seixanta per guanyar-se molt bé la vida i sobre el qual han basculat bona part de les economies locals d'algunes poblacions de l'Alt Maresme, necessita ara, als noranta, una reconversió urgent. Els propis representants del sector reconeixen que el turisme només s'aguanta en condicions precàries. Tampoc cal dramatitzar, però fa temps que la gallina ja no pon. Les centrals sindicals acusen la patronal de no haver invertit durant els anys daurats i els propis empresaris reconeixen que no s'han renovat quan calia.
Des d'àmbits polítics s'ofereix la possibilitat d'elaborar un pla de formació turística, la diversificació del negoci turístic, una millor protecció del consumidor i més participació del sector privat en les decisions que adopti l'administració. Fins i tot, s'ha decidit crear un Institut Català de Tecnologia Turística. Els tècnics apunten la importància de singularitzar l'oferta; ajustar encara més l'oferta al mercat alemany o, fins i tot, al japonès i al nord-americà. 0 potser, al romanès i a l'eslovac. Ens enfrontem davant un pla que obliga a la reconversió d'un sector industrial que ha estat típicament lligat a la fesomia de la nostra comarca. Això implica un canvi de rumb en l'oferta, però, sobretot, un canvi de mentalitat radical. Potser la reconversió no significarà haver de tancar el sector per obrir-ne un altre, però sí que es fa necessari i urgent redefinir l'oferta. És imprescindible generar una nova confiança en la nostra oferta, i aquest cop si pot ser, respectant l'entorn.
(Editorial de la revista Repòrter, número 6, novembre-desembre de 1992, pàgina 5.)