Repòrter: Què i per a qui són les festes majors?
La polèmica generada a partir de les queixes d'un sector de joves de Pineda contra la programació de la festa major d'aquesta vila ha reviscolat un debat que tot i mantenir-se encès i viu entre la gent del carrer, difícilment té un reflex específic als mitjans de comunicació. Les programacions de les festes de les poblacions de l'Alt Maresme han estat, un any més, molt semblants. Han prevalgut els actes de tipus tradicional, deixant un espai important per a les competicions esportives, però sense marge per a noves propostes o idees originals. Decidir si això és bo o no, és una tasca difícil i poc agraïda perquè sempre hi haurà arguments vàlids per a partidaris i opositors.
Si ens remuntem als orígens descobrim fàcilment que les festes majors apareixen a bona part d'Europa com una manera de donar gràcies a les divinitats per les collites obtingudes i per fer-se valedors dels beneficis futurs. Aquest origen eminentment agrari té una difícil aplicació avui dia, ja que els canvis en els sistemes econòmics fan que el calendari laboral dels nostres municipis no s'adigui amb el dels antics pobladors que van definir les actuals dates festives. A la nostra comarca no es pot parlar de festes sense tenir en compte el turisme que, a més de ser un factor econòmic, ho és també de dispersió de la població autòctona.
Una nova contradicció entre els qui defensen les essències de la festa major i la situació actual és la que ve representada per la màxima que diu que la festa major és la festa de tots. És el poble qui tria la festa, qui l'organitza i qui en gaudeix. 0 almenys així hauria de ser. Respectar la voluntat del poble és segurament el repte més important però també el més difícil. En aquest sentit, la festa major s'ha convertit en una manifestació cultural que ajuda a mantenir les tradicions catalanes, en el nostre cas. Però el que tot sovint s'oblida és que les tradicions canvien i evolucionen i que cal aportar nous elements si es vol que tinguin un sentit, coherent amb l'època que cada moment viu.
Tot i les idees expressades, se'ns fa difícil pontificar en un tema com aquest, tan complex i que desperta tantes passions. Deixarem però alguna pregunta per a la reflexió. Hem de mantenir les tradicions de forma inamovible o les podem fer evolucionar? Les tradicions han de ser forçosament l'eix central de les festes majors? Hem d'incloure a les programacions actes de caire modern, del gust dels joves d'ara? Té sentit la festa major quan no l'organitza el poble?
(Editorial de la revista Repòrter, número 5, octubre de 1992, pàgina 5.)