Repòrter: El pou sense fons de la droga
L'home sempre ha consumit drogues de tot tipus i en alguns països orientals forma part de la cultura. Al món occidental, però, les úniques drogues legalitzades són el tabac i l'alcohol, llevat de comptades excepcions. La drogaaddicció i molts interessos creats sustenten el mercat clandestí d'heroïna, cocaïna i haixix, entre d'altres substàncies. Mentre uns s'enriqueixen venent aquestes drogues, els consumidors cauen en una espiral: el consum personal va creixent i el drogaaddicte necessita més diners, encara que els obtingui robant, per comprar més droga. En molts casos, el final d'aquest forat negre és la mort del drogaaddicte per sobredosi, per droga adulterada o per problemes derivats com la sida. L'última víctima coneguda de la droga a la nostra comarca ha estat un jove de Pineda que va morir a final de juliol.
Aquest jove es convertirà en una xifra més de la freda estadística oficial. Aquests números indiquen que l'any passat van morir a tot l'estat 817 persones a causa de la droga. Però, què es pot fer per acabar amb aquest infern? La resposta té tres alternatives clares. Per una banda, el camí de la repressió: grans redades i tones de droga incautada. La repressió per sí sola únicament aconsegueix traslladar els focus de venda o eliminar durant un temps algun camell. D'altra banda, es pot intentar tractar els drogaaddictes com a malalts. Però això no és barat i la sanitat pública no ha abordat seriosament el problema. La tercera alternativa és una utopia: la legalització del mercat de drogues, per eliminar la delinqüència i controlar la qualitat de les substàncies subministrades. Això es podrà fer quan tots els pa'ísos es posin d'acord, per evitar illes de permisivitat en un mar de prohibició.
Els veïns han reaccionat violentament en alguns casos, com al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, on van apallissar drogaaddictes. Sembla clar que aquest no és el camí, per molt que els veïns de Poblenou de Pineda adverteixen les autoritats que sortiran al carrer per espantar camells i drogaaddictes.
De forma immediata, el més pràctic seria que la policia fes repressió selectiva. Els que han de ser detinguts amb més urgència i jutjats amb tot el pes de la llei són els grans narcotraficants, com Pablo Escobar, que juga al gat i el ratolí amb el Govern de Colòmbia. Parel·lelament, cal que la sanitat pública regularitzi l'atenció als drogaaddictes, uns malalts que molts cops s'autodestrueixen i destrossen famílies per manca d'alternatives.
(Editorial de la revista Repòrter, número 3, agost de 1992, pàgina 5.)