Repòrter, juliol de 1992 | La Guàrdia Civil deixa la caserna de Malgrat pel seu estat ruinós

La Guàrdia Civil de Malgrat de Mar va desallotjar la caserna al principi de juny per ordre de l'Ajuntament, ja que els tècnics municipals van emetre un informe en què asseguraven que el mal estat de les bigues podria provocar l'ensorrament de l'edifici. La caserna, situada a la cantonada dels carrers Passada i Nàpols, té dues plantes i el pis superior és el més afectat, ja que les bigues són velles i a causa de la seva antiguitat algunes estan trencades i d'altres, podrides. En aquest aquarterament vivien, en les dues plantes superiors, sis agents solters i quatre famílies d'altres guàrdies com el sergent i el caporal. A la planta baixa hi havia les oficines d'atenció al públic, que s'han traslladat als antics parvularis de l'escola Badalona de forma definitiva. En aquests parvularis, que són uns locals municipals, no es fan classes.

Els agents que vivien a la caserna han hagut de marxar a viure a pisos de lloguer situats en la mateixa població, a excepció del sergent, que fa poc que va ser destinat a Malgrat i viu amb la seva família en un pis davant dels pan/ularis que antigament es reservava per als mestres de l'escola. Els guàrdies que s'han vist obligats a deixar la caserna, que no eren tots, ja que una part dels destinats a Malgrat ja vivien en pisos de la població perquè no hi cabien tots i les condicions eren força dolentes, han trobat habitatges al preu d'unes 40.000 pessetes al mes. Fonts de la Guàrdia Civil han manifestat que aquests lloguers poden afectar l'economia d'algunes famílies dels agents perquè fins ara no estaven obligats a pagar cap lloguer per l'habitatge. A més, els guàrdies van trigar alguns dies a trobar pis perquè no estaven d'acord amb els preus que trobaven. Aquestes mateixes fonts creuen que les oficines quedaran instal·lades en aquests antics parvularis de forma definitiva, tot i que incialment es va dir que el canvi seria provisional tot esperant que el Govern Civil de Barcelona pogués construir una nova caserna. El governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal, havia manifestat dies abans que l'Ajuntament de Malgrat decretés el desallotjament, que volia trobar una solució per poder remodelar la caserna per tal que aquesta pogués funcionarfinsque la població ja disposés d'una de nova. El mateix Ferran Cardenal ha reconegut que la caserna de Malgrat era de les pitjors del Maresme i que el Govern Civil no disposarà de pressupost per fer casernes noves fins d'aquí a quatre anys. Aquesta manca pressupostària és deguda a la celebració dels Jocs, que els han obligat a redistribuir les partides. A més, el Govern Civil no hauria de buscar els terrenys perquè el consistori n'ha cedit uns al polígon industrial Can Patalina, a l'avinguda Costa Brava, que estarien als afores de la població, davant de la carretera que comunica Malgrat de Mar amb Blanes.

Abans de prendre la decisió de decretar el desallotjament de l'edifici, l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, va mantenir contactes amb Ferran Cardenal per poder trobar una altra solució. Conxita Campoy ha dit que els agents vivien «en condicions infrahumanes» perquè la caserna només disposava de dues dutxes, tenia degoters a gairebé totes les habitacions i l'interior estava força deteriorat. L'Ajuntament obligarà el propietari de l'edifici a enderrocar-lo perquè el seu estat suposa un greu perill.

(Informació de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 2, juliol de 1992, pàgina 29.)