Remigi Herrero

Ha mort Remigi Herrero. Exregidor socialista de Mataró en l’època de l’alcalde Manuel Mas. En Remi era una bona persona. Vaig tractar-lo fa molts anys quan treballava a la redacció d’El Punt del Maresme, al Camí de la Geganta de Mataró. Parlar amb ell era imprescindible per entendre què passava a Mataró. Era el regidor millor connectat amb el carrer, amb les entitats, amb els barris. El millor complement polític i de gestió de Manuel Mas, de perfil més intel•lectual i institucional.
En Remi, a qui els Maulets van obsequiar un any amb un pastís a la cara anant a L’ofici de Les Santes, era el PSC més popular i obrer, més vinculat al votant de la immigració gràcies al qual Manuel Mas anava acumulant majories (algunes absolutes) i victòries electorals. Afable, simpàtic, llegit i peculiar, en Remi era professor i després del seu llarg pas per la política municipal mataronina (també va arribar a ser diputat del PSC al Congrés, amb bufanda blanca) no va tenir cap problema de tornar a classe. Una mica com Joan Antoni Baron. Servidors públics gens aferrats als càrrecs i al•lèrgics als seus privilegis.
D’en Remi recordo moltes converses, una enorme disponibiltat per atendre els periodistes, alguns dinars memorables, i, sobretot, dos objectes que el caracteritzaven, a part de la mítica bufanda blanca. El primer objecte, la seva mariconera. Era com una extensió del seu cos. Hi duia de tot. Era l’època dels mòbils no intel•ligents. Ell i la mariconera eren ‘smart’, però el mòbil no. L’altra peça que l’acompanyava habitualment era la bicicleta. Cada cap de setmana l’agafava, molts cops acompanyant l’alcalde Mas en els seus periples per les carreteres de la comarca. En Remi era un ciclista, d’aquells ciclistes de panxa prominent que omplen les nostres carreteres els caps de setmana.
Ha estat fidel al seu partit, el PSC. Ha estat fidel als seus alcaldes, i si no que li ho preguntin a Manuel Mas o ara a David Bote, que és gairebé com un fill per a ell. Ha estat fidel a la seva ciutat d’origen, Rueda, i sobretot des que hi va arribar, a la seva ciutat d’adopció, Mataró. La capital del Maresme no s’entendria, sobretot la seva transformació resultat dels successius ajuntaments democràtics, sense l’entusiasme i l’entrega del regidor i del ciutadà Remi Herrero. Descansa en pau, Remi.
Saül Gordillo
Periodista. Exdirector d’El Punt del Maresme