Intervenció a la Comissió d'Investigació sobre l'Aplicació de l'Article 155 de la Constitució

Benvolgudes diputades i benvolguts diputats,
 
Comparec avui en aquest Parlament davant de la Comissió d’Investigació sobre l’Aplicació a Catalunya de l’Article 155 de la Constitució Espanyola convocat en qualitat d’expert, i amb el propòsit d’aportar la meva experiència i visió sobre els efectes de l’aplicació d’aquest article constitucional en els mitjans públics de comunicació del nostre país.
 
La meva intervenció, com a director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en aquesta comissió pot resultar, d’entrada, sorprenent o fins i tot paradoxal, atès que com és sabut per tots vostès els mitjans públics catalans van quedar exclosos, en l’últim moment, de l’aplicació de l’article 155.
 
El Senat va decidir, finalment, deixar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al marge de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. No va ser fins a les últimes hores quan es va decidir políticament al Senat no intervenir els mitjans públics catalans, i aquesta decisió –l’exclusió de la intervenció de la CCMA per part de l’Estat– va ser resultat de la postura adoptada pels senadors socialistes, segons vam saber aleshores per informacions periodístiques i segons han anat confirmant diversos actors polítics des de finals del 2017 i fins als dies actuals.  
 
Bona part dels protagonistes polítics de l’aprovació de l’article 155 que s’han manifestat públicament durant els últims mesos per valorar l’encert d’aquesta decisió han coincidit a lamentar que la CCMA no s’inclogués entre els organismes públics o institucions de l’autogovern català intervinguts a partir de la declaració del 27 d’octubre de 2017. Dirigents del Partit Popular, de Ciutadans i algunes veus del PSOE s’han expressat contràries a l’exclosió de TV3 i Catalunya Ràdio de l’aplicació del 155.
 
És a dir, la decisió del Senat del 27 d’octubre de 2017 no va pas tancar el debat sobre la necessitat o no d’intervenir la ràdio i la televisió públiques catalanes. Al contrari. El debat i la discussió política sobre la suspensió dels mecanismes de governança legalment establerts per aquest Parlament dels mitjans públics dels catalans ha estat una constant des de finals del 2017 i fins a la recent campanya electoral espanyola, d’abril de 2019.
 
Haver convertit TV3 i Catalunya Ràdio en un element de discussió política a l’Estat i també a Catalunya a partir de l’aprovació del 155 al Senat ha tingut múltiples repercussions sobre els mitjans públics catalans i, especialment, sobre la reputació d’aquests mitjans entre els ciutadans. La preocupació i l’interès mediàtic sobre els mitjans públics de comunicació que van néixer fa 36 anys amb el restabliment democràtic a Catalunya s’ha disparat a nivell internacional, estatal i nacional coincidint amb el procés sobiranista del 2017 i la simultània declaració d’independència i suspensió de l’autogovern amb l’article 155 del dia 27 d’octubre d’aquell any.
 
El 25 d’octubre de 2017, dos dies abans de la votació al Senat, els directors de TV3, de Catalunya Ràdio i de l’Agència Catalana de Notícies vam oferir una roda de premsa al plató 1 de TV3 amb l’assistència de corresponsals internacionals davant la possible intervenció dels mitjans públics del país. Vicent Sanchis, Marc Colomer i jo mateix –tots tres periodistes– vam intervenir en aquella roda de prensa –la més trascendent de la nostra història– en defensa dels mitjans públics i contra la intervenció per part del govern espanyol d’aleshores.
 
La roda de premsa es va emetre en directe pel canal 3/24, per Catalunya Informació i pels nostres mitjans digitals. També es va posar a disposició de les agències i mitjans internacionals un canal obert via satèl·lit, i ens consta que l'agència Reuters va oferir senyal a tots els seus clients arreu del món, i que molts d'ells s'hi van connectar. Davant de 58 periodistes de 37 mitjans de comunicació de tot el món, vam fer aquella roda de premsa acompanyats dels consells professionals de TV3 i de Catalunya Ràdio, i dels comitès d’empresa de la televisió, de la ràdio i de l’agència nacional, que van llegir en diferents idiomes un manifest per evitar la intervenció dels nostres mitjans per part del govern de l’Estat a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.
 
Els tres directors ens vam dirigir i vam respondre les preguntes dels més de 37 mitjans assistents, entre els quals algunes de les cadenes més importants del món com la BBC, l’ARD alemanya, Canal Plus France, la nord-americana CBS, la NOS televisió pública holandesa o les agències de notícies Agence France Presse o Reuters.
 
A la roda de premsa hi van assistir els membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, i una àmplia representació dels col·lectius dels treballadors de la corporació pública. El més rellevant d'aquell dia va ser que vam aconseguir oferir un missatge conjunt, de forma inèdita, en nom de l'empresa, els comitès professionals i dels comitès d'empresa.
 
La roda de premsa va començar amb la lectura d’un manifest conjunt de la Corporació, l’Agència Catalana de Notícies, el comitè d’empresa de Televisió de Catalunya, el comitè d’empresa de Catalunya Ràdio, el consell professional de televisió, el consell professional de ràdio, i el comitè d’empresa de l’Agència, a càrrec  de professionals com Mònica Terribas, Pilar Fernández, Ramon Pellicer, Dani Gómez, Dani Penín, Raquel Sans, Montserrat Besses i Maria Alba Gilabert, que ho van fer en català, aranès, castellà, euskera, gallec, anglès, francès i alemany, respectivament.
 
En aquella roda de premsa que passarà a la història dels nostres mitjans, vaig explicar als periodistes nacionals, estatals i internacionals que els professionals de TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN consideraven que les raons amb les que es justificava aleshores l’aplicació del 155 no s’ajustaven a la realitat i, el més important, tampoc a les dades públiques sobre observança del pluralisme que elabora periòdicament el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, un organisme de garantia i control audiovisual que no té homòleg a l’Estat espanyol. Em vaig adreçar als nostres col·legues estrangers i nacionals amb un exemplar del Llibre d’estil de la Corporació a les mans perquè entenguessin que ens devem a aquests criteris i que som mitjans públics seriosos.     
 
El director de l’Agència Catalana de Notícies, Marc Colomer, va afirmar que les consideracions que els mitjans de comunicació estaven publicant els dies previs per justificar l’aplicació del 155 a la ràdio, la televisió i l’agència catalanes havien estat rebudes “com una ofensa a la feina que han estat fent, des del primer moment, els treballadors”. Alguns professionals dels mitjans públics catalans es van manifestar públicament en aquelles dates i van lluir unes samarretes vermelles amb el lema ‘Sense mitjans públics lliures no hi ha democràcia’ quan anaven a cobrir alguns actes o esdeveniments públics, i en diferents reunions i assemblees que es van celebrar als centres de treball durant l’octubre del 2017.
 
Un dels comunicats d’entre els molts que van emetre aleshores els treballadors contenia un títol prou eloqüent per entendre la magnitud de la preocupació i la indignació: “155: un atac directe, indigne i impúdic a la llibertat”. Les especulacions sobre la intervenció dels mitjans públics van posar els treballadors en alerta. “Ho considerem un atac directe, indigne i impúdic a la llibertat d’expressió, d’informació i de premsa, i a la professionalitat dels seus treballadors”, deia un comunicat del consell professional de TV3 del 21 d’octubre d’aquell any.
 
“TV3 i Catalunya Ràdio pertanyen a tots els catalans; han contribuït i contribueixen a fer reviure, viure i créixer la llengua i la cultura catalanes; han estat i són elements d’integració i són els mitjans més ben valorats pels ciutadans de Catalunya. En definitiva, són un patrimoni que no permetrem que ens sigui manllevat”, prosseguia el comunicat.
 
“El dret a la informació és un dret fonamental i els periodistes i tots els professionals seguirem treballant perquè els ciutadans de Catalunya tinguin una informació de qualitat, rigorosa i donant veu a tots els punts de vista, com hem fet sempre”, hi afegia. El comunicat acabava així: “Ens mantindrem fidels al mandat del Parlament de Catalunya elegit democràticament el 27 de setembre de 2015.”
 
Els dies previs a l’aprovació del 155 al Senat, aquest article de la Constitució espanyola fins aleshores mai utilitzat en democràcia, era un article que generava moltes incògnites. La confusió entre els periodistes estrangers i alguns de l’Estat era majúscula, atès que els càrrecs directius de TV3 i Catalunya Ràdio no depenen del Govern de la Generalitat ni tan sols del Parlament de Catalunya, sinó del consell de govern de la Corporació, que és qui els nomena. El meu col·lega de TV3 va afirmar en aquella roda de premsa, en un intent per qüestionar la legitimitat d’una possible destitució dels directius de la ràdio i la televisió públiques, que “no haurien de poder destituir els directors dels mitjans públics, però segons la declaració d’intencions del 155 sí que podrien fer-ho”.
 
El meu col·lega de l’Agència Catalana de Notícies va afirmar aquell dia que “qualsevol intent de control i fiscalització que no emani del Parlament i de les institucions catalanes deixaria de ser un control democràtic dels òrgans de govern, i hi hauria uns altres objectius, que no tindrien res a veure”. Marc Colomer va afegir llavors: “La destitució dels directius és el menys rellevant. L’important és el compromís amb la pluralitat i la veracitat dels mitjans i dels seus treballadors”.
 
En un intent pedagògic amb els periodistes que ens acompanyaven al plató 1 de TV3, aquell dia vaig explicar que el Parlament de Catalunya és l’òrgan que té la capacitat de nomenar 6 càrrecs de procedència diversa per formar part d’un consell d’administració, el consell de govern, que és el que tria els directors dels mitjans i regula, per exemple, una estructura molt important i amb molta incidència a la societat catalana com és La Marató. Aquell dia, a 48 hores de l’aprovació del 155, vaig afirmar que els professionals continuarien treballant com han fet des del 1983. La primera victòria del 155 hauria estat alterar la manera habitual de treballar.
 
El director de TV3 va remarcar aquell dia que econòmicament el 155 ja s’havia activat feia dies a la Corporació. “Les finances de TV3 ja estan intervingudes i s’han de justificar totes les despeses que es fan. Si s’intervenen encara més podrien limitar molt l’efectivitat dels mitjans”, va afirmar Vicent Sanchis. La intervenció econòmica prèvia per part de l’Estat i els rumors sobre la inclusió de la Corporació en l’aplicació del 155 feien pressagiar aleshores un escenari altament preocupant: l’ofec econòmic i pressupostari de l’òrgan que governa TV3 i Catalunya Ràdio.
 
La presidenta del comitè d’empresa de TV3, Roser Mercader, també va intervenir en un moment de la roda de premsa en relació a una possible reducció de la plantilla com a conseqüència d’aquesta hipotètica pressió econòmica. “No som només mitjans de comunicació públics, TV3 també és el motor de la indústria audiovisual de Catalunya i, per descomptat, els treballadors volem que es continuï mantenint la qualitat”, va afirmar Mercader.
 
“La situació és greu i estem preocupats, però el suport que estem rebent ens ajuda a continuar amb la força que vam començar. Només volem continuar treballant com fins ara”, vaig afirmar per agrair les moltes mostres de suport i solidaritat que van arribar de tot arreu, des de diferents associacions, mitjans de comunicació i entitats de tota mena, que es mostraven escandalitzades davant d’una mesura que no tenia precedents.
 
Aquestes paraules eren del 25 d’octubre de 2017. Doncs bé. El 27 d’octubre al vespre, poques hores després que el Parlament proclamés la República i que el Senat suspengués l’autogovern amb l’aplicació de l’article 155, un grup d’ultres amb banderes espanyoles que havia sortit pels carrers de Barcelona a protestar contra la declaració d’independència de Catalunya es va apropar fins a Diagonal 614, on hi ha Catalunya Ràdio, on van atacar-nos.
 
Del mig miler de persones que participava de la manifestació contra la independència, un parell de centenars de persones es van situar davant dels nostres estudis trencant els vidres i la porta d’entrada, i impedint que els treballadors –entre els quals hi figurava Mònica Terribas, que just en aquell moment acabava el programa especial que va fer el 27 d’octubre­– poguéssim sortir fins que van arribar els Mossos d’Esquadra.
 
Si els guàrdies de seguretat no haguessin tancat la porta d’entrada a temps, els manifestants haurien assaltat l’emissora. En dono fe perquè aquell vespre hi era present, i el vídeo de l'assalt enregistrat des de dins de l'emissora, a la porta, és meu i va acumular més d'un milió de visualitzacions a Twitter en pocs dies. La Corporació va presentar una denúncia per l'atac a l'emissora davant dels Mossos d'Esquadra.
 
L’atac a la ràdio pública –amb crits i insults contra els mitjans públics– va tenir un fort impacte mediàtic i també a les xarxes socials, i va formar part de l’actualitat informativa d’una jornada per a la història del país. Aquella nit també van agredir un equip de BTV i van deixar dues persones ferides al Passeig de Gràcia. Dos dies després, el 30 d’octubre, el col·lectiu En Peu de Pau va organitzar un esmorzar solidari contra l’atac ultra a Catalunya Ràdio a les portes de l’emissora.
 
Un mes abans, el 27 de setembre de 2017, una trentena d’ultres s’havien manifestat davant de Catalunya Ràdio acusant Mònica Terribas de “portaveu dels colpistes i xivata del Govern”. Els manifestants van llençar crits de “Corporació manipulació”, “separatistes terroristes” i pancartes que deien “Terribas, xota subvencionada” o “Terribas hutu”.
 
Això va succeir després que la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil denunciés la directora d’El matí de Catalunya Ràdio per haver sol·licitat als oients que informessin per antena dels moviments dels cossos de seguretat de l’Estat pel territori. La denúncia es va acabar arxivant, però va aconseguir situar la professional en el punt de mira.
 
Diverses manifestacions i actes que van tenir lloc entre setembre i octubre de 2017, i també els mesos posteriors durant l’aplicació del 155 a Catalunya, van ser cobertes pels periodistes de Catalunya Ràdio i de TV3 amb micròfons sense l’escuma que identifiquen el mitjà i amb vehicles sense logotipar per evitar agressions. Una certa impunitat s’havia instal·lat en determinats actes polítics o de protesta contraris al sobiranisme, i els professionals dels mitjans públics catalans no podien exercir la seva feina amb normalitat i sense ser insultats, increpats o agredits.
 
TV3 i Catalunya Ràdio van ser víctimes d’una campanya de desprestigi mediàtica i a les xarxes socials, i havien estat utilitzades com a arma llancívola per part de dirigents i partits polítics dits unionistes. Aquesta campanya i el clima de deteriorament de llibertats i garanties que s’anava produint afectava el conjunt dels mitjans públics, i a títol particular especialment la professional estrella de la ràdio pública, Mònica Terribas.
 
El 18 de desembre de 2018 vam organitzar, juntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, una jornada sobre l’assetjament a dones periodistes a les xarxes, amb la projecció del documental ‘A Dark Place’ i una taula rodona posterior a l’auditori del Museu del Disseny de Barcelona. Mònica Terribas era una de les protagonistes del documental dirigit pel periodista Javier Luque i produït per l’OSCE Representative on Freedom of the Media, amb la col·laboració de l’International Press Institute.
 
Aquest documental es va entrenar 8 dies abans, el 10 de desembre, a Viena. L’assetjament a Terribas, icona dels mitjans públics catalans i de l’anomenat espai català de comunicació, es va accentuar en l’entorn digital durant els mesos d’aplicació del 155, i no s’entendria sense la component política dels fets que la periodista explicava cada matí a l’antena de la ràdio pública del país. Terribas va rebre amenaces anònimes en aquella època que van requerir protecció policial, així com un increment de la seguretat pròpia i d'agents dels Mossos d'Esquadra a l'emissora.
 
En el documental produït per l’Oficina de Llibertat de Mitjans de l’OSCE amb la cooperació de l’Institut Internacional de Premsa, es relaten les vivències i les pors de periodistes del Regne Unit, l’Estat espanyol, Finlàndia, Turquia, Estats Units, Rússia i Sèrbia, i hi apareixen dones destacades del periodisme espanyol com Ana Pastor i Pepa Bueno, la corresponsal parlamentària de la BBC Laura Kuenssberg o la presentadora turca de televisió i ara dissident Banu Güven.
 
L’assetjament que Mònica Terribas, directora d'El matí de Catalunya Ràdio, ha patit a les xarxes socials durant l’aplicació de l’article 155 ha coincidit amb una crisi de reputació digital dels mitjans públics prèvia i posterior a la suspensió de l’autogovern català. Seria oportú estudiar amb detall l’impacte a les xarxes socials que els moments àlgids del procés sobiranista i l’aplicació del 155 han provocat sobre la reputació digital de TV3 i Catalunya Ràdio, i possiblement també sobre alguns dels seus professionals més coneguts.
 
El soroll a les xarxes socials principalment fora de Catalunya, a la resta de l’Estat, contra TV3 i Catalunya Ràdio, titllats d’instruments al servei de l’independentisme, mereix una avaluació per mesurar la magnitud d’aquesta campanya de desprestigi orquestrada des de mitjans tradicionals i digitals, xarxes socials i tribunes polítiques.
 
La intervenció econòmica prèvia a l’octubre del 2017, la incertesa institucional a partir del 27 d’octubre, la intensificació de la campanya de desprestigi mediàtica i política, i les agressions i atacs a Catalunya Ràdio i als professionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals són el caldo de cultiu d’un clima advers que, en canvi, ha generat reaccions de suport i adhesió d’una part de l’audiència catalana amb els seus mitjans públics, amb rècords de consum digital i televisiu i uns registres històrics de ràdio a l’Estudi General de Mitjans.
 
La criminalització dels mitjans públics i dels seus directius, coincidint també amb l’acció de la justícia i l’ús que alguns polítics fan constantment de les peticions de fiscalia o dels jutjats instructors, ens deixen un escenari fins ara inèdit. Caiguda alarmant dels ingressos accentuada els mesos del 155 mentre les audiències eren històriques, i un atac ferotge que contrasta amb una defensa d’una part de la ciutadania que ha activat un mecanisme de major vincle i simpatia amb els mitjans públics catalans.
 
En el cas de la ràdio, hem aconseguit els millors resultats d'audiència de la nostra història, amb 716.000 oients diaris a la darrera onada de l'Estudi General de Mitjans, que supera els resultats de les onades de finals de 2017 i principis de 2018. Després d'una etapa convulsa en què els professionals han sabut estar a l'alçada de les dures circumstàncies, Catalunya Ràdio ha recuperat la sintonia interna i amb la seva audiència. I en contra del que podria semblar després de ser objecte d'atacs i crítiques sovint ferotges, Catalunya Ràdio és líder en grau d'objectivitat i pluralitat informativa segons un estudi del Consell de l'Audiovisual de Catalunya presentat la setmana passada al Mercat Audiovisual de Granollers. En aquest estudi, Catalunya Ràdio obté un 7,08 en objectivitat i un 7,02 en pluralitat informativa, seguida de l'emissora informativa pública Catalunya Informació, amb un 6,98 punts en objectivitat i 6,90 en pluralitat.
 
Senyores diputades i senyors diputats, espero haver contribuït en aquesta comissió aportant informació sobre els mitjans de comunicació públics que tant protagonisme han tingut últimament, especialment des del debat sobre la seva inclusió en l'aplicació de l'article 155.