El Desconcert d’iCat, la gran festa de l’escena musical
La Sala Apolo de Barcelona va tornar a ser per tercer any consecutiu l’escenari de la festa anual d’iCat, amb un cartell de músics consagrats i emergents de l’escena catalana que, en aquesta edició, van revelar el secret de la nit: quin és el seu “plaer culpable”. Com a director del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio vaig felicitar l'equip d'iCat “per haver fet possible, un any més, El Desconcert, ja en plena normalitat des del retorn de les emissions a l’FM”. El president del Parlament, Roger Torrent, va recordar l'absència del vicepresident del govern, Oriol Junqueras, que l'any passat va assistir a El Desconcert i que va tenir un paper rellevant perquè iCat tornés a l'FM. Torrent també va destacar la importància d’iCat com “un instrument que ens ajuda a explorar el món musicalment i una plataforma p er als grups i la indústria musical del país”. A més, va confessar el seu “plaer culpable” musical: la cançó coneguda com a “Explota mi corazón”, de Raffaella Carrà. El president del Parlament va provocar els aplaudiments dels assistents que omplien la Sala Apolo.
La tercera edició d’El Desconcert d’iCat 2018, amb un cartell integrat per músics consagrats i emergents de l’escena catalana, es va fer amb un gran èxit de públic, que va omplir la Sala Apolo de Barcelona per descobrir els seus “plaers culpables”, les cançons que fa vergonya —poca o molta— reconèixer que agraden. El concert, presentat per Albert Miralles i Núria Deulofeu, es va poder seguir en directe per iCat i també en vídeo 360 graus i ja es poden sentir a la carta algunes de les actuacions d’aquesta gran festa a catradio.cat.
Koers, la banda lleidatana liderada per Kelly Isaiah, van obrir la festa dels “plaers culpables” amb “Come together”, un clàssic de The Beatles del 1969, la cançó que obre el mític disc “Abbey Road”.
Tot seguit Lakaste, grup liderat per Núria Castelló, van atacar amb “Yo quiero bailar”, l’èxit del duo Sonia y Selena, que es va convertir en la cançó de l’estiu del 2001.
El cantant Miquel Vilella, l’autor d’“Amor a la plaça”, la cançó de l’estiu abans del retorn d’iCat a l’FM, el setembre del 2017, va abordar en català un altre clàssic del rock que també està a punt de fer els cinquanta anys: “Suspicious mind”, que Elvis Presley va convertir en número 1 als Estats Units el 1969.
El plaer culpable del cantant de Collbató Ferran Palau és “A veces”, del badaloní Kinder Malo, una peça trap amb més de 2,2 milions de visualitzacions a YouTube des que es va publicar el 4 de gener passat.
Halldor Mar, músic islandès amb un ampli repertori de cançons mítiques catalanes traduïdes a l’anglès, es va passar al català per interpretar “Lady (Hear me tonight)” amb què va debutar del duet francès Modjo, que va convertir en “Leyre (euskaldun cover)”.
La cantant d’Hostalric Marion Harper, que habitualment canta en anglès, va versionar al català tot un hit del pop llatí com “Havana”, de la cantant nord-americana d’origen cubanomexicà Camila Cabello, que té més de mil cinquanta milions de visualitzacions a YouTube des que es va estrenar, el 3 d’agost del 2017.
La confessió d’Els Catarres, Èric Vergés, Roser Cruells i Jan Riera, va ser “I want it that way”, un dels grans hits dels inicis de la “boy band” nord-americana Backstreet Boys, que van versionar en català.
Sara Terraza & The Black Sheep, formació acostumada a fer versions d’artistes com Stevie Wonder o Amy Winehouse, van apostar per un dels èxits del cantant aragonès David Civera, “Que la detengan”, del 2002.
El quartet indie The Crab Apples, format el 2010 com a grup de versions, tenien preparat “Burning up”, un altre gran èxit d’una altra “boy band” nord-americana, els Jonas Brothers, una cançó que van estrenar el 2008 a Radio Disney.
Gertrudis, grup de rumba catalana de la Garriga, tenia amagat el hit “U can’t touch this”, tema llançat el gener del 1990 i considerat la cançó insígnia del raper californià MC Hammer.
Dolo Beltrán, cantant del grup Pastora, va optar pel “Pump up the jam” (1989), primer èxit del grup belga de pop-dance Technotronic.
Els Amics de les Arts, Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué, van fer una enèrgica versió de “Killing in the name”, cançó emblemàtica i cant antiracista de la banda nord-americana de metal alternatiu RATM (Rage Against the Machine).
El final de festa el van protagonitzar Jair Dominguez i Òscar Andreu, amb una apoteòsica “Sueños irrealizables”, de Camela, que va acabar amb tots els artistes a l’escenari.
La primera edició d’El Desconcert d’iCat es va fer el 28 d’abril del 2016, amb motiu del desè aniversari del canal. En aquella ocasió, el cartell de la festa va ajuntar una vintena de músics que van interpretar cançons d’altres artistes en format karaoke, acompanyats d’una banda en directe.
El leitmotiv de la segona edició d’El Desconcert, el 8 de maig del 2017, va ser “Parelles impossibles” i va reunir a l’escenari artistes que difícilment coincidirien en altres circumstàncies, ja sigui perquè els seus estils estan als antípodes o perquè els seus circuits naturals rarament es toquen. Així, el pop-folk costumista de Manel es va comparar amb el trap de P.A.W.N. Gang, La Pegatina va competir amb Ramon Mirabet, Joan Dausà amb Falciots Ninja i David Carabén amb Maria Arnal, entre altres balls d’estils.
Catalunya Ràdio: El Desconcert 2018: Tots els plaers culpables!
YouTube: El Desconcert d'iCat en 360º
324.cat: Els Amics de les Arts i Els Catarres revelen els seus plaers culpables al Desconcert
TV3: iCat celebra "El Desconcert", amb "plaers culpables"
324: Els "plaers culpables" de 13 artistes al tercer "Desconcert" d'iCat
Catalunya Ràdio: Galeria de fotos