Bones notícies del 20-D

L'independentisme ha fet un bon resultat el 20-D malgrat que alguns mitjans i partits hagin volgut convertir aquestes eleccions espanyoles en una segona volta de les del Parlament del 27-S i en un 'plebiscit' sobre Artur Mas. ERC ha triplicat resultats i ha millorat la fita dels 8 escons de Josep Lluís Carod-Rovira. És la segona força a Catalunya i supera als socialistes en unes eleccions generals. Qui ho hauria dit fa uns anys quan Carme Chacón aconseguia 25 dels 47 diputats catalans al Congrés? El tàndem Gabriel Rufián-Joan Tardà ha fet fortuna, i gràcies a ERC l'esquerra sobiranista no independentista ha pogut créixer dins d'uns límits.

La victòria ha estat per a En Comú Podem, un projecte vinculat a Podemos però aparentment no sucursalista que s'ha presentat als comicis amb la bandera del referèndum. Benvingut sigui que la guanyadora de les eleccions sigui una força sobiranista compromesa, diuen, amb el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Un gir al sobiranisme i a l'esquerra mirant cap a una governabilitat espanyola que es presenta francament difícil, més que no pas la catalana.
 
L'exèrcit independentista de les 'tietes' de Catalunya ha concedit a Democràcia i Llibertat 8 escons, i el divorci entre Convergència i Unió ha suposat la desaparició dels democratacristians no només del Parlament sinó del Congrés. Qui hauria dit que Josep Antoni Duran Lleida es quedaria sense escó quan les enquestes el situaven com el polític més ben valorat de l'Estat i quan bona part dels pactes al Congrés passaven per la suite del Palace? Malgrat una campanya no reeixida, Francesc Homs i el 'santcristogros' Artur Mas han mobilitzat al centredreta netament independentista.
 
Han tardat poc les veus del desànim a sortir amb la cantarella de la llista conjunta. Han tardat menys els que cridaven a l'abstenció o demanaven el vot per un partit no independentista a treure lliçons en clau catalana del resultat del 20-D al Principat. Realment, la política catalana està donant peu a personatges curiosos. Gent que només entén llistes separades quan guanyen els seus i gent que és capaç de valorar el retrocés cantat de DiL respecte la CiU del 2011 amb les ulleres de la votació interna de la CUP per a la investidura (o no) del candidat Artur Mas a la presidència.
 
Aquest 20-D ha estat un èxit, miri com es miri. El mapa català -i el basc- pinta un país diferent al de la resta de l'Estat. Catalunya ha canviat el vot socialista suposadament federalista -després resultava que el jacobinisme s'imposava- pel vot més d'esquerres compromesament federalista -després ja veurem el desengany que pugui generar un referèndum impossible amb la majoria de bloqueig que el PP té al Senat i que el PP i el PSOE tenen al Congrés.

És un èxit que el cinturó metropolità passi del vermell d'abans al lila d'ara, evitant caure en el taronja de Ciutadans, que pateix, juntament amb el PP, una patacada electoral a Catalunya memorable. El partit majoritari a Espanya queda últim a Catalunya. I la versió moderna del centralisme de centredreta, que venia de ser segona força al Parlament, ha quedat penúltim el 20-D. Derrota en tota regla de l'unionisme, i victòria aclaparador del sobiranisme ampli, amb un avenç de l'independentisme i un gir cap a l'esquerra transversal.
 
Si tot això no són bones notícies, ja em diran. I les notícies poden ser encara més bones si la governabilitat a Espanya entra en una fase d'inestabilitat coincidint amb la formació d'un govern netament independentista decidit a iniciar el procés constituent que, passats 18 mesos, acabaria amb un referèndum més possible a Catalunya que el pactat amb Espanya que mai no arriba.

(Article publicat a Esguard, primera revista per a mòbil i tabletes)

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí