El món els mira
El moment és complicat. L’inici de la legislatura del nou Parlament, el primer amb majoria absoluta independentista, coincideix amb les negociacions per a la investidura del president de la Generalitat i la precampanya de les eleccions espanyoles. Hi ha un Govern en funcions que renovarà moltes cares i, en la nova etapa, imprimirà un perfil més esquerranós i rupturista. Hi ha un Gobierno en funcions que ni tant sols sap si continuarà en les mateixes mans l’endemà del 20-D. I és en aquest impasse que la nova cambra catalana escenifica l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP per marcar el ‘frame’ independentista i, de retruc, afavorir l’apropament per a l’inici de la legislatura catalana més curta de la història des del restabliment democràtic. Artur Mas fa gestos per satisfer la CUP, i l’ofensiva judicial i policial contra els Pujol pel 3% queda parcialment eclipsada per la declaració d’inici del procés d’independència. Mariano Rajoy respon a les poques hores, en un acte de precampanya electoral que pretén neutralitzar l’electoralisme de Ciutadans i el PSOE en aquesta matèria. O sigui que Mas i Rajoy s’estan retroalimentant mediàticament per reforçar-se individualment. El president català, per ser investit novament. El president espanyol, per intentar perdre menys llençols a les properes eleccions a Corts espanyoles. I aquest context afavoreix la CUP perquè contribueix a les declaracions i posicionaments polítics que alimentin la idea de la desconnexió, de la desobediència.
Si el Parlament fa una declaració per ‘trencar Espanya’, el govern espanyol haurà de respondre amb alguna mesura que als electors del conjunt de l’Estat els proporcioni la idea de fermesa i seguretat. La suspensió de l’autonomia és a l’espanyolisme el mateix que la DUI a l’independentisme, és a dir, un pas grandiloqüent de difícil concreció. De moment, l’independentisme està aconseguint posar l’Estat en entredit perquè obligarà l’executiu en funcions de Rajoy i tot l’aparell estatal a mesurar molt bé les seves decisions, perquè intervenir un Parlament democràtic és un missatge i inhabilitat un president n’és un altre. Retirar determinades competències és una cosa i suspendre tota l’autonomia, és a dir, tot l’aparell de l’Estat en mans de la Generalitat retornat a l’Estat amb la seva delegada María de los Llanos de Luna, n’és una altra de molt diferent. Ara sí que el món ens mirarà. Però per primera vegada la notícia és que el món també els mirarà, i observarà amb molt d’interès l’habilitat i proporcionalitat de Madrid davant de cada passa que enprengui el nou Parlament i el Govern que pugui resultar de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.
(Article publicat a Racó Català)
Si el Parlament fa una declaració per ‘trencar Espanya’, el govern espanyol haurà de respondre amb alguna mesura que als electors del conjunt de l’Estat els proporcioni la idea de fermesa i seguretat. La suspensió de l’autonomia és a l’espanyolisme el mateix que la DUI a l’independentisme, és a dir, un pas grandiloqüent de difícil concreció. De moment, l’independentisme està aconseguint posar l’Estat en entredit perquè obligarà l’executiu en funcions de Rajoy i tot l’aparell estatal a mesurar molt bé les seves decisions, perquè intervenir un Parlament democràtic és un missatge i inhabilitat un president n’és un altre. Retirar determinades competències és una cosa i suspendre tota l’autonomia, és a dir, tot l’aparell de l’Estat en mans de la Generalitat retornat a l’Estat amb la seva delegada María de los Llanos de Luna, n’és una altra de molt diferent. Ara sí que el món ens mirarà. Però per primera vegada la notícia és que el món també els mirarà, i observarà amb molt d’interès l’habilitat i proporcionalitat de Madrid davant de cada passa que enprengui el nou Parlament i el Govern que pugui resultar de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.
(Article publicat a Racó Català)