Algú pensa en el domini .ct
Un acte discret ha servit per recordar els 10 anys de l’obtenció del domini per a la llengua i cultura catalana a Internet. Els partits i les institucions, en plena campanya de les plebiscitàries del 27-S, no hi han pensat, mentre que l’organisme que gestiona el domini, la Fundació puntCAT, ha evidenciat una escassa sensibilitat en l’aspecte més emotiu i èpic de l’efemèride. Pràcticament convertida en gestora del domini, amb alguna iniciativa que manté el perfil activista de l’aleshores Associació puntCAT, ha estat incapaç de posar la data del 16 de setembre del 2005 en el calendari de la internet catalana, en l’imaginari dels internautes de llarg recorregut que havien agafat la bandera del .ct, després van trobar la solució imaginativa de la candidatura del .cat, van obtenir el reconeixement d’ICANN i, finalment, han esdevingut ambaixadors exemplars del domini. Per a tots aquests internautes, el 16 de setembre hauria de figurar en el seu imaginari perquè estem davant de l’efemèride d’un èxit col·lectiu. La veritat, però, és que la Fundació puntCAT hi ha passat de puntetes, i que el ressò en els mitjans ha estat lamentable.
L’única alegria d’aquest desè aniversari ha estat comprovar que hi ha algú que deu anys després d’aquella conquesta ja té el cap en la propera, la del domini .ct, que seria el corresponent a Catalunya en cas d’acabar esdevenint nou estat. El .ct, un domini territorial de dues lletres com només poden tenir els estats, requereix d’un projecte al darrere, d’una idea de futur. Últimament se’n parla molt d’estructures d’estat i transició nacional, ja que el debat de la independència i la convocatòria electoral del 27-S han situat el nou estatus de Catalunya en el centre de l’agenda política. Però hi ha una persona, Jordi Iparraguirre, que s’ha preocupat de reflexionar i imaginar sobre l’escenari de la hipotètica obtenció del .ct, com una més de les moltes victòries que comportaria l’assoliment d’un estat propi. Iparraguirre, que durant anys va ser cervell i motor de la Fundació puntCAT i és un dels catalans més ben preparats en matèria de dominis d’internet, ha deixat escrit en la pàgina Nou estat. Nou domini com s’hauria d’enfocar i governar el .ct. Iparraguirre té el perfil més oportú per treballar en la posada en marxa del .ct si finalment arriba el dia i s’aposta per una gestió a partir de la titularitat pública o governamental.
De l’experiència del .cat se’n poden treure lliçons positives, però també alguna de negativa. De la primera Associació i dels inicis de la Fundació, un cop guanyat el .cat, hi ha un esperit activista i transversal que, els últims temps, ha donat pas a una professionalització que part de la comunitat internauta catalana ha percebut amb fredor, fins i tot amb distància dels compromisos fundacionals del domini i de la sensibilitat necessària per dirigir-se al conjunt de territoris de parla catalana. És evident que el .ct tindria una connotació oficial, una pàtena governamental, que difícilment podia o havia de tenir el .cat, que va ser fruit d’una campanya ciutadana al marge dels partits i amb la complicitat d’algunes institucions. Com que Iparraguirre en sap, de dominis, i acumula l’experiència de l’excel·lent gestió del .cat, el seu relat exposat en la web sobre el domini .ct el converteix en un candidat ideal per a ser tingut en compte en el futur. De moment, la seva dedicació i valentia mereix un agraïment internauta. Necessitem molts Iparraguirres igual que en el seu moment vam necessitar els Amadeu Abril, Manel Sanromà, Jordi Alvinyà, Joan Francesc Gras, Vicent Partal, Oriol Ferran, David de Montserrat, Ricard Vaqué, Marc Pifarré i tants i tants altres.
Articles anteriors:
Deu anys del domini d'internet .cat per a la llengua i cultura catalanes
Deu anys de sobirania a internet
Articles relacionats:
Joan Francesc Gras: Domini .cat, deu anys d'independència a Internet
Joana Barbany: De 10anys.cat a .ct
L’única alegria d’aquest desè aniversari ha estat comprovar que hi ha algú que deu anys després d’aquella conquesta ja té el cap en la propera, la del domini .ct, que seria el corresponent a Catalunya en cas d’acabar esdevenint nou estat. El .ct, un domini territorial de dues lletres com només poden tenir els estats, requereix d’un projecte al darrere, d’una idea de futur. Últimament se’n parla molt d’estructures d’estat i transició nacional, ja que el debat de la independència i la convocatòria electoral del 27-S han situat el nou estatus de Catalunya en el centre de l’agenda política. Però hi ha una persona, Jordi Iparraguirre, que s’ha preocupat de reflexionar i imaginar sobre l’escenari de la hipotètica obtenció del .ct, com una més de les moltes victòries que comportaria l’assoliment d’un estat propi. Iparraguirre, que durant anys va ser cervell i motor de la Fundació puntCAT i és un dels catalans més ben preparats en matèria de dominis d’internet, ha deixat escrit en la pàgina Nou estat. Nou domini com s’hauria d’enfocar i governar el .ct. Iparraguirre té el perfil més oportú per treballar en la posada en marxa del .ct si finalment arriba el dia i s’aposta per una gestió a partir de la titularitat pública o governamental.
De l’experiència del .cat se’n poden treure lliçons positives, però també alguna de negativa. De la primera Associació i dels inicis de la Fundació, un cop guanyat el .cat, hi ha un esperit activista i transversal que, els últims temps, ha donat pas a una professionalització que part de la comunitat internauta catalana ha percebut amb fredor, fins i tot amb distància dels compromisos fundacionals del domini i de la sensibilitat necessària per dirigir-se al conjunt de territoris de parla catalana. És evident que el .ct tindria una connotació oficial, una pàtena governamental, que difícilment podia o havia de tenir el .cat, que va ser fruit d’una campanya ciutadana al marge dels partits i amb la complicitat d’algunes institucions. Com que Iparraguirre en sap, de dominis, i acumula l’experiència de l’excel·lent gestió del .cat, el seu relat exposat en la web sobre el domini .ct el converteix en un candidat ideal per a ser tingut en compte en el futur. De moment, la seva dedicació i valentia mereix un agraïment internauta. Necessitem molts Iparraguirres igual que en el seu moment vam necessitar els Amadeu Abril, Manel Sanromà, Jordi Alvinyà, Joan Francesc Gras, Vicent Partal, Oriol Ferran, David de Montserrat, Ricard Vaqué, Marc Pifarré i tants i tants altres.
Articles anteriors:
Deu anys del domini d'internet .cat per a la llengua i cultura catalanes
Deu anys de sobirania a internet
Articles relacionats:
Joan Francesc Gras: Domini .cat, deu anys d'independència a Internet
Joana Barbany: De 10anys.cat a .ct