Laboratori Badalona

Badalona serà el laboratori del sobiranisme i el rupturisme municipal en el procés constituent que s’ha iniciat amb les urnes de les últimes municipals, que seguirà el 27 de setembre amb les ‘plebiscitàries’ a Catalunya i culminarà amb els comicis espanyols abans d’acabar l’any. Xavier García-Albiol va ser alcalde gràcies al laboratori d’idees de la FAES del PP, i també a la seva feina de trepitjar barris per què negar-ho. Dolors Sabater, la nova alcaldessa, integrada en la candidatura Guanyem Badalona en Comú, serà també un focus d’interès polític i mediàtic a nivell nacional perquè del que succeeixi a Badalona en dependrà bona part del procés. Si Sabater i el seu govern independentista i federalista, d’esquerres i d’esquerra alternativa, se’n surt després de l’alcalde que volia netejar la ciutat fins al punt que amagava les sigles del PP, el municipalisme que ha virat a esquerra i a sobiranisme tindrà un model d’èxit, un exemple a seguir. Si Sabater i el seu govern no se’n surt, ai, que els nous ajuntaments tindran exemple de canvi frustrat. Guanyem Badalona, amb la CUP, ERC, ICV-EUiA i el suport extern dels socialistes que han votat la nova alcaldessa sense ser dins del nou govern municipal, tenen un repte gegantí al seu davant. Només calia ser present el dia de la investidura, el 13 de juny, per observar la crispació i les tensions atiades a la plaça de la Vila de Badalona. Partidaris d’Albiol amb banderes espanyoles a una banda de la plaça, la menys ocupada. Simpatitzants del nou govern, amb banderes republicanes espanyoles, moltes estelades, samarretes de la PAH, de Podemos, dones musulmanes amb mocador, samarretes de l’ANC… en una barreja curiosa que ocupava la part principal de la plaça davant de l’Ajuntament. En fer-se efectiu el relleu, la constitució del nou ajuntament, la investidura de l’activista i lluitadora Sabater com a nova alcaldessa, i en marxar sol, fortament escortat i escridassat, el polèmic alcalde del PP que ha estat Albiol, al balcó de l’Ajuntament no va sortir cap electe del nou govern. Els regidors de Sabater van baixar a peu de carrer, mostrant ella la vara d’alcaldessa a la gent allà concentrada com a mostra d’agraïment i, alhora, símbol que el poder era popular, mentre el balcó era ocupat per representants de les entitats de la ciutat. Entitats al balcó, electes a la plaça amb la gent. Fa quatre anys, quan Albiol va conquerir l’alcaldia de Badalona per la incompetència de les altres forces polítiques incapaces de posar-se d’acord per frustrar-ho, qui va pujar al balcó va ser Alícia Sánchez-Camacho. Una metàfora dels nous temps, de la revolta democràtica iniciada a la tercera ciutat del país, hores abans del relleu a la capital, amb l’arribada d’Ada Colau com a alcaldessa.

Les places tornen a emocionar-se, a cantar i alegrar-se. A suar, a respirar aire de festa major, d’unitat popular i de lluita civil. Aquest ambient, amb la tensió de Badalona, amb el confetti i la pantalla gegant de Barcelona, és premonitori. El 27-S passaran coses, i tot indica que el sobiranisme i el rupturisme, que el nou país i el país diferent, hauran d’anar agafats de la mà si volen sumar i avançar. Venen mesos decisius per acabar de decidir els indecisos, valgui la redundància. Els que realment volen sumar, que no es dediquin a comptar estelades ni intervencions fetes en castellà. Que deixin de veure-hi defectes arreu. Que deixin de regalar carnets de puresa o veterania. I que tinguin la intel·ligència i generositat d’ajudar a incorporar al procés tots els que participen d’aquesta revolta democràtica. Perquè l’autodeterminació és democràcia, oi?

(Article publicat a Esguard, revista nadiva per a tauletes i mòbils)