El Maresme, republicà
Quan a Mataró manaven els socialistes, l'incipient Consell Comarcal estava governat pels convergents. Alcalde socialista i cap de l'oposició amb presidència del Consell Comarcal. La màxima perversió de l'estructura administrativa i, sovint, de la lleialtat institucional. Manuel Mas-Ramon Camp. Hi va haver una època amb alcalde socialista i president del Consell Comarcal socialista també. Joan Antoni Baron-Josep Jo. I en aquest últim mandat, alcalde convergent de Mataró i president del Consell del mateix partit. Joan Mora-Miquel Àngel Martínez. Després de les eleccions municipals del 24-M, amb la victòria d'ERC a la comarca, el més lògic és que la presidència del Consell Comarcal correspongui a un alcalde o regidor republicà. I el més probable és que Mataró torni a tenir alcalde socialista. O sigui, que el gir a l'esquerra que s'ha produït al conjunt dels municipis del país, i de la comarca, s'expressaria amb un David Bote alcalde de Mataró i un alcalde o tinent d'alcalde d'ERC a la presidència del Consell Comarcal.
Que CiU perdi, de cop, els dos càrrecs, demostra la davallada dels nacionalistes –en part, per les escissions locals–, segona força en vots i regidors a la comarca. No obstant això, CiU conservarà alcaldies importants. Alguna d'elles –Vilassar de Mar, per exemple– penja del fil dels pactes abans del 13 de juny. Els dos pesos pesants de CDC a la comarca, Miquel Buch i Montserrat Candini, han repetit victòria i conservaran l'alcaldia tot i no disposar de majoria absoluta. La mateixa sort l'ha tinguda Joan Carles Garcia a Tordera. La diferència és que Buch, figura ascendent a CDC, pot desplaçar Garcia a la Diputació de Barcelona com a vice-president o, fins i tot, en funció de les pugnes internes a CiU, a la presidència, en substitució de Salvador Esteve, fins ara alcalde de Martorell. CiU té un diputat pel partit judicial de Mataró i un altre pel d'Arenys de Mar. Mireu la distribució de diputats provincials. Com a pes pesant comarcal, al nord, no descartin que si Candini volgués despedir-se de senadora –un càrrec desprestigiat per a una força sobiranista–, optés per la plaça de diputada provincial en lloc de Garcia, amb opcions a una vicepresidència o, segons com acabés el pols territorial a CDC, la presidència. El mal resultat de l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i portaveu de CDC, Mercè Conesa, obre la porta a altres travesses, i Candini, per dona i per connexió interna, tindria números.
ERC té en els alcaldes d'Alella, Andreu Francisco, i d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda, així com en el futur alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, uns pesos territorials rellevants. També caldrà tenir en compte Francesc Teixidó, que ha fet un excel·lent resultat a Mataró, on pot ser tinent d'alcalde i home fort del govern, així com la guanyadora a Canet de Mar i presidenta comarcal d'ERC, Blanca Arbell, que es perfila com a alcaldessa també. Francisco històricament ha tingut presència destacada al Consell Comarcal, i Oliveras a la Diputació de Barcelona. En funció del paper de Teixidó a Mataró, el Consell o la Diputació podrien ser també una derivada interessant. No incloc Pere Aragonès, amb un creixement espectacular a Pineda de Mar, perquè és diputat al Parlament de Catalunya i figura en el nucli dur del líder d'ERC, Oriol Junqueras. Una altra de les cares, dona i jove, amb projecció és la de Cristina Gómez, que ha duplicat representació a Calella, malgrat l'elevada fragmentació local.
El PSC ha tingut alegries inesperades, com la victòria del jove David Bote a Mataró. Serà el quart alcalde socialista de la democràcia mataronina. CiU ha estat incapaç l'alcaldia després de Joan Mora. Malgrat de Mar ha estat l'altra alegria per al PSC, on el relleu de la veterana Conxita Campoy per Joan Mercader ha estat inesperadament exitós. Una extraordinària campanya electoral hi ha ajudat molt, al marge del feu que suposa Malgrat, i també Palafolls, al nord del Maresme, per als socialistes. Valentí Agustí, en el càrrec des del 1983 –visca la renovació!–, ha retingut Palafolls, i Josep Jo ha resistit a Dosrius. Però el càrrec més rellevant del PSC a nivell comarcal és l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, que ha incrementat percentatge de vots tot i l'amenaça per l'esquerra de Pere Aragonès, republicà. Amor, a un regidor de la majoria absoluta a la poderosa Pineda de Mar, no pot optar a la Diputació de Barcelona perquè el PSC ha perdut el diputat provincial del partit judicial d'Arenys de Mar. També ho té difícil per seguir al capdavant de la Federació de Municipis de Catalunya, encara que aquesta institució segueixi viva.
Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar i Santa Susanna han estat els 4 dels 30 municipis en què han guanyat independents. Arenys de Mar i Santa Susanna, a mans d'exalcaldes de CiU. Estanis Fors, a Arenys de Mar, i Joan Campolier, aquest últim alcalde de Santa Susanna des del franquisme –visca la renovació!–, van per lliure i caldrà veure si en clau local aconsegueixen retenir l'alcaldia. El mateix li passarà a Pep Masó, que tot i guanyar ja va ser desbancat fa quatre anys pels pactes de govern a Argentona.
Les eleccions del 24-M, en definitiva, han estat una barreja de marc de referència nacional –gir a l'esquerra, accent sobiranista– i lògiques locals, amb el carisma dels aspirants o candidats a la reelecció i l'encert o errors d'algunes campanyes, afegit a les escissions i fragmentació de les candidatures. CiU i el PSC han salvat els mobles, tot i les escissions en el cas dels primers i la caiguda de la marca dels segons. ERC ha guanyat en vots i regidors, essent la força central ideològicament en una comarca de més de mig milió d'habitants que ni és metropolitana del tot ni rural. Municipis petits i ciutats mitjanes donen a la victòria dels republicans un plus per l'equilibri demogràfic i socioeconòmic. A qui li ha anat molt bé també ha estat a la CUP. Ha duplicat la representació a Mataró –el salt de 0 a 4 d'ERC no ha afectat la llista de Juli Cuéllar– i ha aconseguit 31 regidors a la comarca. Entra a molts consistoris, és decisiva en la governabilitat d'alguns consistoris –esperarem al 13 de juny per analitzar la foto 'finish' dels pactes– i en places com Premià de Mar –amb Joan Ribet– ha esdevingut segona força, i tercera a Vilassar de Mar. L'única nota negativa l'ha protagonitzada l'exalcalde de la CUP d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, que ha perdut regidors i ha estat protagonista mediàtic per unes desafortunades declaracions que es podien interpretar en clau xenòfoba. Una relliscada declarativa que s'afegia a les tensions internes per la seva voluntat personal de tornar-se a presentar, forçant al límit els estatuts interns de la CUP.
(Article publicat a Maresme 24M)