El procés surt reforçat: abraça la nova política
Artur Mas es va equivocar convocant les eleccions plebiscitàries després de les municipals. CiU ha patit una davallada, tot i guanyar les eleccions locals, en part per culpa d'aquest tacticisme presidencial. Del resultat del 24-M, però, no només no es pot arribar a la conclusió que el procés pateix una frenada, sinó tot el contrari. El procés es fa, encara més, transversal. Més d'esquerres, i no només d'Esquerra. Estem, potser sense buscar-ho ni saber-ho, davant d'una oportunitat històrica per al procés. El resultat de Barcelona i del conjunt del municipalisme català ofereix l'excusa perfecta per reenganxar els sectors que havien estat més ambigus a partir de la fonamental defensa del dret a decidir. És a dir, ara el món de l'esquerra més rupturista té l'excusa per reenganxar-se al procés, a la democràcia més autèntica en una nació que té un Estat a la contra. Si l'excel·lent resultat d'ERC (250.000 vots més) i de la CUP (150.000 més) serveix per alguna cosa en clau plebiscitària serà per garantir que la fragmentació municipal i la reculada de CiU no enviï el procés en orris i aconsegueixi suscitar complicitats més enllà del clàssic tripartit CiU-ERC-CUP. El món d'ICV-EUiA i de Podem té un vincle als ajuntaments amb l'esquerra independentista d'expressió diversa.
CiU guanya les eleccions, el PSC manté els feus metropolitans i ERC se situa en el podi dels tres grans partits, amb unes lectures metropolitanes i de grans ciutats gens menyspreables. Més enllà de les investidures dels alcaldes i dels pactes de govern municipals, que seran molt complexos i diversos, però necessaris per garantir l'estabilitat i el bon rumb de les administracions locals, donaran pas a la composició de consells comarcals, diputacions provincials i empreses i organismes supramunicipals de tot ordre. El sobiranisme resisteix prou bé, malgrat que alguns opinadors propers a CiU hagin trigat ben poc a llençar aigua al vi. 'Keep calm'. Que la nit electoral, sobretot pel resultat de Barcelona, hagi estat agredolça a la seu convergent no vol dir que el procés en el seu conjunt vagi malament. Ans al contrari. Caldrà que, d'una vegada, els líders de CiU i els seus opinadors més propers entenguin que el procés sobiranista no és cosa de cap polític ni de cap partit. Els ajuntaments es fragmenten, però el procés s'eixampla i s'abraça a noves expressions emergents de l'anomenada 'nova política'.
(Apunt publicat a Racó Català)
CiU guanya les eleccions, el PSC manté els feus metropolitans i ERC se situa en el podi dels tres grans partits, amb unes lectures metropolitanes i de grans ciutats gens menyspreables. Més enllà de les investidures dels alcaldes i dels pactes de govern municipals, que seran molt complexos i diversos, però necessaris per garantir l'estabilitat i el bon rumb de les administracions locals, donaran pas a la composició de consells comarcals, diputacions provincials i empreses i organismes supramunicipals de tot ordre. El sobiranisme resisteix prou bé, malgrat que alguns opinadors propers a CiU hagin trigat ben poc a llençar aigua al vi. 'Keep calm'. Que la nit electoral, sobretot pel resultat de Barcelona, hagi estat agredolça a la seu convergent no vol dir que el procés en el seu conjunt vagi malament. Ans al contrari. Caldrà que, d'una vegada, els líders de CiU i els seus opinadors més propers entenguin que el procés sobiranista no és cosa de cap polític ni de cap partit. Els ajuntaments es fragmenten, però el procés s'eixampla i s'abraça a noves expressions emergents de l'anomenada 'nova política'.
(Apunt publicat a Racó Català)