Sergi Llorens

LLORENS, Sergi @Sergi (Barcelona, 1979). Autor d’un dels primers blogs en català, el 1999, amb El Forat. “Vaig començar a publicar El Forat el 1999, sense saber què era un weblog. Necessitava un espai on desfogar-me creativament, i allà hi podia posar textos, il·lustracions, dissenys i qualsevol invent que se m’acudís sense estar subjecte als desitjos d’un cap o d’un client. El 2002, després d’uns anys treballant a la ràdio i com a creatiu en publicitat, i trobant-me de cop a l’atur, vaig bolcar-me de ple en la renovació i constant publicació del blog”, explica Llorens, que es va inspirar en una web en castellà. “M’agradava i ocasionalment mencionava posts, logs, comments i d’altres termes que no coneixia, i simplement vaig imitar el format de publicació vertical amb articles separats. Després va resultar que estava fent un weblog, més tard un blog, durant un temps un DIP, i finalment un bloc.” Llorens s’ho prenia com una diversió. “Més tard vaig començar a publicar-hi tires còmiques, que també es publicaven a un parell de portals de Sabadell i Terrassa i en alguna ocasió al Racó Català. El boom va venir amb els Nanocats, un joc en Excel molt senzill que es va escampar com la pólvora, i que m’han comentat que fins i tot va córrer pels ordinadors de la Generalitat i TV3. En les dues versions del joc, hi havia el meu correu de contacte i el del Jordi, el noi que va programar el full d’Excel, i cada dia rebíem correus, demanant les solucions. Recordo un del cap de la divisió catalana d’una multinacional que em demanava sisplau les darreres solucions perquè tenia el personal massa pendent del joc i no produïen. Aprofitant la tirada, de tant en tant, treia alguna altra versió o variants del joc.” Llorens va impulsar el Generador de Noms de Pagès, amb Ramon Forns, que ja programava amb 15 o 16 anys, i amb qui va contactar a través del seu germà i escriptor Albert Forns. “Va ser una bogeria. En parlaven a les ràdios, ens van entrevistar a BTV, SER i mil i una webs. Aprofitant aquest impuls vam crear altres generadors, com el Generador de Poemes Catalans, que si l’altre era massa mundà, aquest va fer les delícies dels més lletraferits, curiosament compartint el mateix motor que l’altre generador.” Llorens va poder tenir alguns ingressos gràcies a projectes com a freelance, creant jocs o disseny digital, fins que es va cansar el setembre de 2005. “Vaig buscar-me una feina ‘normal’. Em vaig enganxar al primer lloc estable que em van oferir, i vaig dedicar-me plenament a fer una vida d’assalariat en una empresa tèxtil orientada al disseny. A poc a poc vaig anar espaiant les publicacions, fins que El Forat va quedar ridículament tocat. Segueixo pagant el domini cada any per una idea romàntica de ‘no vull que mori’, però està visiblement abandonat.” Amb la irrupció de les xarxes socials, però, el Generador de Noms de Pagès va revifar. “Tant en Ramon com jo rebíem mails ocasionals d’amics que ho havien trobat i ho recomanaven en cadena, o ho publicaven a Facebook i Twitter, fins que un dia vam tenir la idea de posar-hi uns botonets de xarxes socials, i a hores d’ara, el Generador de Noms de Pagès té més de 45.000 comparticions a Facebook. Cada 7 o 8 mesos rebo desenes de notificacions d’algú que ho descobreix i ho fa córrer per Twitter. No guanyem un duro, però ens fa gràcia.” Llorens és un cul inquiet, perquè no ha parat de fer coses a la xarxa. “Basats en els Nanocats vaig fer un parell d’edicions dels 'Minipixelits', per a Quellegeixes.cat. També vaig fer una versió per al 3XL de dibuixos animats. I alguna col·laboració amb l’antiga web del 'Polònia'.” El 2010, després del naixement de la seva filla, va tornar als orígens i va començar un podcast. “Així és com va néixer el Microbis, un podcast setmanal en català que va durar fins a 2012 i que tenia més de 1.000 escoltes per capítol. Vam haver d’aturar-ho perquè al final teníem públic cada setmana (i ho fèiem a casa!) i el muntatge que havíem de fer entrava en conflicte amb els meus horaris i la meva capacitat humana.” A final de 2013, Llorens es va quedar a l’atur per la venda de l’empresa on treballava. “Ara vaig temptejant, a veure si puc començar a treballar pel meu propi compte com a creatiu, aprofitant la tirada del 'coworking', però la situació no és fàcil. Això ha fet que tingui més temps per dedicar-me als meus propis projectes creatius i he decidit tornar als orígens, quan Internet em servia com a plataforma per donar-me a conèixer. ¿Però què ha passat? Que Internet ha canviat de dalt a baix, les xarxes socials s’han menjat la web 1.0 i els blogs s’han professionalitzat. Les tauletes i els mòbils també han canviat els hàbits dels usuaris i m’he hagut d’adaptar.” Actualment, està abocat al projecte de Ràdio 2.0, el podcasting. “Segueixo fent programes en català, però m’estic fent nom fora de Catalunya, i ara estic fent servir el castellà més que no pas l’he fet servir en tota la meva vida. Estic col·laborant en tants podcasts com puc, en faig de propis i intento ser a tot arreu. Tant és així que aquest 2014 organitzo les Jornades de Podcasting (Jpod) a nivell espanyol, que se celebren a Barcelona.” Sergi Llorens ho ha centralitzat tot en el perfil, on es pot trobar el 'Serging' i 'Els Contes de la Tanit', que el fa amb la seva filla.

(Sergi Llorens és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)