Presentació del llibre d'Albert Sáez 'El periodisme després de Twitter'
Mig centenar de persones van assistir dimarts, 14 d'abril, a la llibreria Dòria de Mataró a la presentació del llibre El periodisme després de Twitter d'Albert Sáez, amb qui vam mantenir una conversa per aprofundir en els continguts d'un volum extraordinari, molt necessari per a la professió, autocrític i catàrtic. Albert Sáez és un periodista i un intel·lectual, ha estat a la trinxera dels mitjans, a la universitat i a la gestió pública. Té una visió 360 graus que el fa un autor legitimat i autoritzat per publicar un assaig imprescindible per als periodistes d'avui. Director adjunt d'El Periódico i professor de la Facultat Blanquerna de Comunicació, el llibre de Sáez va ser premiat amb el Joan Fuster d'Assaig i editat per 3i4. 'El periodisme després de Twitter' combina la defensa i la crítica del periodisme, i sobretot els models de negoci i empreses tradicionals, però alhora no abraça alegrement les bondats de totes les novetats. És el punt d'equilibri exacte que permet tenir una visió realista però ambiciosa, superant l'immobilisme dels professionals i gestors ancorats en temps passats i essent crític amb els gurús del món digital.
A la presentació vaig explicar que al llarg dels últims anys, Albert Sáez s'ha anat reinventant, passat d'un escepticisme inicial amb l'entorn digital a la seva entrada a les xarxes socials, la creació del blog Slownews i, a tall d'anècdota, l'aposta per la tablet com a suport de lectura i consum dels mitjans de comunicació i eina de treball diari. La 'reinvenció' de Sáez ha dut aquest periodista de llarga trajectòria professional a apostar a 'El periodisme després de Twitter' per no matar 'lo vell' ni entronitzar 'lo nou'. Sáez situa la crisi del periodisme abans de la popularització d'Internet, i prefereix parlar de 'fugitius analògics' abans que fer-ho de 'nadius digitals'. La insistència que la tecnologia estigui al servei de la societat, i de les seves necessitats, plana sobre l'assaig, en què Sáez destaca autors i investigadors de l'anomenat 'periodisme postindustrial'.
Entre els nous reptes del periodisme destaca, segons l'autor del llibre, el perfil dels professionals com a 'intel·lectuals legitimats' que haurien d'abandonar la publicació i centrar-se en la narració dels fets, canviant el concepte d'exclusiva (és "impossible interpretar mentre està passant un fet", escriu). Sáez sosté que els mitjans no podran aconseguir cobrar per donar alertes, però sí pels continguts dels periodistes com a "delegats de la narració". En aquest sentit apunta una interessant opció de futur, centrar la interpretació periodística en el format dels 'e-books' més que no pas a les webs.
En la bogeria de les xarxes socials, el risc, alerta Sáez, és que els professionals "es deixin endur per la glòria de la fama abans que pel prestigi social". Això es produeix enmig de la 'visió sacerdotal' del periodisme en què el periodisme ha regalat el protagonisme a les declaracions i ha sobredimensionat el pes dels polítics en l'actualitat informativa. Fugint de l'etiqueta de 'periodisme ciutadà', Sáez planteja una ofensiva per superar la "crisi d'identitat del periodisme". En aquest sentit, advoca per reprendre la conversa amb la nostra audiència "com a nou paradigma de relació amb el públic". Albert Sáez entén que és imprescindible que el periodisme sigui més transparent per guanyar la credibilitat perduda.
I com que, parafrasejant Joan Fuster, diu que "la informació que no pagues, te la paguen", aprofundeix en la necessitat de trencar la cultura del 'gratis total' imperant a la xarxa i de fer sostenibles els negocis periodístics com a garantia de bons continguts i professionals. Contundent amb els gestors de les empreses periodístiques que governen les companyies amb el xip antic, malgrat la irrupció d'internet, proposa que els periodistes s'impliquin més amb la gestió.