Mataró, triple empat i pactes amplis
Foto: Miquel Lleixà / Flickr
Les ciutats de la segona corona metropolitana són les que millor reflecteixen la pluralitat del país. No són viles petites ni rurals, però tampoc no han esdevingut suburbis de la gran Barcelona, de tal manera que el mapa parlamentari català, combinat amb els factors locals de la proximitat, afavoreixen una realitat molt rica i prou representativa dels batecs del país. El 24-M a Mataró molts ciutadans votaran en clau local, però segurament més ho faran amb el xip de la política catalana. Les marques nacionals pesen cada cop més a les urnes d'on surten els regidors, i en el cas de Mataró serà curiós d'observar aquest comportament.
El 24-M sabrem si la gent revalida la confiança en CiU, o si fa quatre anys Joan Mora va ser un factor determinant en la victòria nacionalista a la capital del Maresme. També sabrem si la renovació amb David Bote esmorteeix o accentua la davallada general dels socialistes. Copsarem si el retorn d'ERC al consistori serà sonat, a remolc de la seva victòria a les últimes eleccions a Mataró, les europees, o si el creixement generalitzat dels independentistes s'expressa amb diferents magnituds en funció del territori i de la candidatura local.
El meu pronòstic és que anem a unes eleccions municipals incertes i apassionants com les dels primers ajuntaments democràtics. Aleshores, el moviment veïnal, fort als carrers durant l'agonia del franquisme, va irrompre als consistoris de la mà de l'esquerra, que amb els anys va instrumentalitzar i adormir aquesta força cívica. Avui la revifalla dels moviments ciutadans i socials és una incògnita, amb la reinvenció dels partits tradicionals d'esquerres i la irrupció de noves candidatures molt dinàmiques a les xarxes socials i també perceptibles a l'esfera analògica.
L'escenari posterior al 24-M serà d'una fragmentació notable. No em sé imaginar cap majoria absoluta, per suposat. Però tampoc la possibilitat que dues forces puguin governar en solitari. M'imagino un triple empat tècnic CiU-PSC-ERC i, per darrere, un ventall de regidors de C's, PP, ICV, CUP, el succedani de Podem si no conflueix amb ICV i potser PxC, de tal manera que el consistori serà més plural que mai i si el govern municipal vol disposar de majoria absoluta haurà de sumar fins a tres grups diferents. Francesc Teixidó, Joaquim Fernàndez i David Botepoden ser bons alcaldes si són capaços de sumar complicitats i defugir l'esperit del mandat que ara enllestim. A Mataró, l'alternança s'ha tastat. També el govern en minoria minoritària. Experiències superades.
El mandat resultant del 24-M hauria de passar pàgina a la visceralitat CiU-PSC, digui's Mora-Baron, i a la feblesa aritmètica que concedia un protagonisme immerescut al PP (recordin el pacte secret CiU-PP de l'inici del mandat). Si les esquerres sumen, no descartin un tripartit que a la pràctica seria un govern equilibrat de PSC i ERC amb l'afegitó que correspongui per fer majoria absoluta. Si l'eix nacional pesa més del que ens puguem imaginar, no descartin un govern de CiU i ERC (amb Fernàndez i/o Teixidó d'alcalde) i algun grup municipal més procliu al sobiranisme.
Els tres grans aspirants a l'alcaldia van a les urnes amb novetats rellevants. CiU permetent-se el luxe polític de prescindir del seu primer alcalde i presentant un perfil força diferent. El PSC apostant per la renovació generacional i la regeneració interna, no només de cares sinó de discurs. ERC, aliena a la gestió municipal dels últims quatre anys, però aliada amb nous sectors socials i polítics que pretenen aixemplar l'espai tradicional de l'independentisme. Només pel que han fet CiU, PSC i ERC abans d'aquestes eleccions, no em negaran que es mereixen un paper l'endemà del 24-M. Quin? Això dependrà dels mataronins.
(Article publicat al blog La Riera 48)