Tremolor de cames sobiranista?
Fa la impressió que a mesura que s'apropa la cita del 27-S alguns sobiranistes que havien participat de les tres últimes Diades reivindicatives, icones mundials del moviment catalanista a tots els mitjans de comunicació, comencen a tenir tremolor de cames. Mentre les manifestacions i vies catalanes servien per tensionar les pròpies organitzacions i captar suports i vots, tot eren flors i violes. Independentisme d'autobús, piulada i foto penjada a Instagram. L'estelada com a culte marquetinià i símbol d'un postautonomisme difús. Però, ai las, ara que hi ha unes eleccions a la vista –un cop superat l'assaig inofensiu del 9-N, amb alguna esgarrapada cavernària, això sí– els que pujaven alegrement dalt de l'autobús amb un afany tàctic ara treuen la calculadora i, impactats per l'artilleria demoscòpica, fan sumes i restes mentre miren de reüll els seus escons o la direcció general d'allà a la dreta. Tot plegat, fa una mica de basarda, la veritat. És com si ens haguéssin estat enganyant, com si ens hagin volgut prendre per beneits.
No diré aquí cap nom de partit, no. Cadascú tindrà al cap qui va intentar salvar la situació o aprofitar-se'n i ara s'està tirant enrere. Tot això ha coincidit en el temps amb la irrupció a Espanya d'un partit que diu ser revolucionari, però que aparentment ho és en tot menys en la qüestió territorial aplicada a Catalunya. Després hi ha un altre partit que fascina a la dreta acomplexada espanyola –acomplexada pels escàndols del PP, vull dir– però que als catalans no ens sembla pas nou. Fa anys que són al Parlament i només se'ls coneix una obsessió. A Espanya han fet fortuna perquè enfront d'un barbut amb cueta, el jovenet arreglat sembla tot una altra cosa. Dues cares de la mateixa moneda? Al temps.
Amb tot això, el tema és que abans del 27-S hi ha les eleccions municipals. Que hi haurà una majoria atribuïble al sobiranisme és una hipòtesi raonable. Ningú no s'imagina que la dreta espanyola o el federalisme dividit pugui assaltar centenars d'alcaldies del país, no? El problema, en aquest cas, és que la primera patacada de la fragmentació política que ens tocarà viure els propers anys la tindrem als ajuntaments. I això sap greu, perquè la combinació de manies personals amb atomització de grups municipals pot acabar sent un festival als ajuntaments. S'imposarà el seny i l'acord, i una certa fermesa per no recular excessivament en tants i tants aspectes en què el municipalisme ha estat fonamental a Catalunya.
Au, ja està dit.
(Article publicat a Esguard[iOS i Android], primera revista en català per a iPad)
No diré aquí cap nom de partit, no. Cadascú tindrà al cap qui va intentar salvar la situació o aprofitar-se'n i ara s'està tirant enrere. Tot això ha coincidit en el temps amb la irrupció a Espanya d'un partit que diu ser revolucionari, però que aparentment ho és en tot menys en la qüestió territorial aplicada a Catalunya. Després hi ha un altre partit que fascina a la dreta acomplexada espanyola –acomplexada pels escàndols del PP, vull dir– però que als catalans no ens sembla pas nou. Fa anys que són al Parlament i només se'ls coneix una obsessió. A Espanya han fet fortuna perquè enfront d'un barbut amb cueta, el jovenet arreglat sembla tot una altra cosa. Dues cares de la mateixa moneda? Al temps.
Amb tot això, el tema és que abans del 27-S hi ha les eleccions municipals. Que hi haurà una majoria atribuïble al sobiranisme és una hipòtesi raonable. Ningú no s'imagina que la dreta espanyola o el federalisme dividit pugui assaltar centenars d'alcaldies del país, no? El problema, en aquest cas, és que la primera patacada de la fragmentació política que ens tocarà viure els propers anys la tindrem als ajuntaments. I això sap greu, perquè la combinació de manies personals amb atomització de grups municipals pot acabar sent un festival als ajuntaments. S'imposarà el seny i l'acord, i una certa fermesa per no recular excessivament en tants i tants aspectes en què el municipalisme ha estat fonamental a Catalunya.
Au, ja està dit.
(Article publicat a Esguard[iOS i Android], primera revista en català per a iPad)