Ètica en la globalització digital
La policia de Seattle ha creat un canal de YouTube per penjar vídeos de les seves actuacions i detencions, en un intent de contribuir a la transparència interna i reforçar la seva credibilitat i prestigi socials. Les xarxes poden ser utilitzades com a eines per esvair sospites de males pràctiques i esmorteir les denúncies falses, que també n’hi ha. El problema d’aquestes decisions, com la del cos policial de Seattle, és que la imatge dels detinguts o les persones implicades en els enregistraments es pot veure perjudicada, esdevenint un atemptat contra l’honor o la privacitat d’aquests ciutadans. Que el canal de YouTube sigui útil per al cos policial pot suposar un perjudici, una retallada de drets, per als ciutadans de Seattle, siguin o no delinqüents.
A Catalunya, hi va haver una gran polèmica quan el Govern va començar a instal•lar càmeres a l’interior de les comissaries dels Mossos d’Esquadra. Alguns mitjans de comunicació i sindicats policials van posar el crit al cel, contra l’aposta política de posar càmeres en dependències policials per intentar reduir les males pràctiques o les falses denúncies. Alguns casos recents, com el d’un empresari mort al Raval o el polèmic cas 4-F, que han posat en entredit alguns agents dels Mossos i Guàrdia Urbana de Barcelona, respectivament, demostren que aquest és un debat vigent al nostre país.
La fórmula exitosa hauria de ser combinar el bon ús de la tecnologia i d’internet per a potenciar la transparència i, alhora, garantir la privacitat i el dret a l’honor dels ciutadans preservant la seva imatge. Amb els anys, hem acceptat que s’instal•lin càmeres en nombrosos indrets de l’espai públic. Les càmeres han servit per resoldre actes delictius sota investigació. També són, en si mateixes, un element per millorar la seguretat als carrers i places. Però la gestió dels enregistraments i el respecte a les lleis que protegeixen les nostres dades i imatge són fonamentals per no caure en frivolitats ni ocurrències.
Els Estats Units ha declarat internet bé comú i s’ha proposat preservar la neutralitat de la xarxa, és a dir, que no hi hagi una internet lenta per a determinats continguts i ràpida per a d’altres sotmesos als interessos de les grans companyies. Al Mobile World Congress, Facebook i Google han llançat el seu repte de fer arribar internet a molts més països i ciutadans del món. En aquest context, doncs, va sent hora que la ciutadania incrementi la conscienciació sobre l’impacte de les noves tecnologies i de la xarxa en les nostres vides. La globalització digital dilueix el paper dels governs, esvaeix els límits de les fronteres administratives i imposa un terreny de joc nou amb amenaces i riscos també nous. Sentit comú, màxima exigència i prudència són bons eixos per a l’ús ètic i la convivència en l’esfera digital.
(Article per a la revista Saps que...)
A Catalunya, hi va haver una gran polèmica quan el Govern va començar a instal•lar càmeres a l’interior de les comissaries dels Mossos d’Esquadra. Alguns mitjans de comunicació i sindicats policials van posar el crit al cel, contra l’aposta política de posar càmeres en dependències policials per intentar reduir les males pràctiques o les falses denúncies. Alguns casos recents, com el d’un empresari mort al Raval o el polèmic cas 4-F, que han posat en entredit alguns agents dels Mossos i Guàrdia Urbana de Barcelona, respectivament, demostren que aquest és un debat vigent al nostre país.
La fórmula exitosa hauria de ser combinar el bon ús de la tecnologia i d’internet per a potenciar la transparència i, alhora, garantir la privacitat i el dret a l’honor dels ciutadans preservant la seva imatge. Amb els anys, hem acceptat que s’instal•lin càmeres en nombrosos indrets de l’espai públic. Les càmeres han servit per resoldre actes delictius sota investigació. També són, en si mateixes, un element per millorar la seguretat als carrers i places. Però la gestió dels enregistraments i el respecte a les lleis que protegeixen les nostres dades i imatge són fonamentals per no caure en frivolitats ni ocurrències.
Els Estats Units ha declarat internet bé comú i s’ha proposat preservar la neutralitat de la xarxa, és a dir, que no hi hagi una internet lenta per a determinats continguts i ràpida per a d’altres sotmesos als interessos de les grans companyies. Al Mobile World Congress, Facebook i Google han llançat el seu repte de fer arribar internet a molts més països i ciutadans del món. En aquest context, doncs, va sent hora que la ciutadania incrementi la conscienciació sobre l’impacte de les noves tecnologies i de la xarxa en les nostres vides. La globalització digital dilueix el paper dels governs, esvaeix els límits de les fronteres administratives i imposa un terreny de joc nou amb amenaces i riscos també nous. Sentit comú, màxima exigència i prudència són bons eixos per a l’ús ètic i la convivència en l’esfera digital.
(Article per a la revista Saps que...)