Després de l'enquesta
Histèria col·lectiva perquè l'enquesta d'El Periódico de Catalunya capta la foto del moment. I quina és la foto? Doncs que el procés, perquè així ho ha volgut el president, Artur Mas, està a l'espera de les municipals i a tocar de l'imprevisible cicle electoral espanyol. Com que el procés està en 'stand-by' i els partits estan centrats en els comicis del 24-M, i com que l'Assemblea està en la fase interna de renovació de càrrecs, doncs l'independentisme s'ha dedicat les últimes setmanes a acumular forces, a destensar-se i a refer ponts després de les tensions prèvies a l'acord del president amb Oriol Junqueras al Palau de la Generalitat. O sigui, per una banda tenim aquest escenari de recomposició interna de l'independentisme. I per l'altra banda tenim la desintegració pública del pujolisme en la figura del matrimoni Pujol Ferrusola i els seus fills compareixent al Parlament, és a dir, davant dels nostres representants. La desfeta moral és tan gran, el sotrac és tan profund, que la coincidència en el temps pot haver contribuït a generar la sensació de desànim que recull l'enquesta.
Per acabar-ho d'arrodonir, l'unionisme s'ha posat les piles durant els últims mesos. Ha ocupat els platós de televisions espanyoles –que es veuen, i molt, a Catalunya–, ha aconseguit la complicitat de la premsa espanyola i d'una part gens menyspreable de la catalana, i ha començat a imitar el 'modus operandi' de l'independentisme a Internet i les xarxes socials. Ofensiva diplomàtica, ofensiva politicojudicial, ofensiva mediàtica i ofensiva cibernètica. Lideratges nous com Pablo Iglesias o Albert Rivera –dic nous des de l'òptica espanyola– i un cert desacomplexament i mobilització de l'unionisme a Catalunya. L'espanyolisme, doncs, cada cop resulta menys tronat, perquè ara ja no és Alícia Sánchez-Camacho qui ho lidera a Catalunya.
Davant d'aquest escenari, hi ha dues maneres de reaccionar des de l'independentisme a l'enquesta d'El Periódico. La histèrica que ha presidit tertúlies i 'timelines' o la prudent, que no cau en el dramatisme ni el desànim ni el nerviosisme. Com a foto d'un moment, l'enquesta serveix per obligar l'independentisme a tornar a posar-se les piles. Episodis com el del jutge Santi Vidal, la sortida d'ICV de Raül Romeva o els moviments a l'ANC post-Carme Forcadell, juntament amb el resultat de les municipals i l'evolució de la política espanyola poden sacsejar l'escenari català un cop digerits els gripaus de Pujol i altres casos tèrbols. I després caldrà veure com evoluciona la refundació de Convergència, la ruptura o continuïtat de la federació amb Unió, el possible salt de l'Assemblea com a candidatura electoral –al servei de Mas?– i l'oferta que pugui articular ERC com a pal de paller del centre-esquerra nacional amb les incorporacions d'exsocialistes i altres perfils. L'enquesta és una foto, però pregunteu-vos si els independentistes que coneixeu han decidit els últims mesos o setmanes deixar de donar suport a la independència o als partits independentistes. Un cop resolta aquesta pregunta, la pregunta hauria de ser: ara què farà l'independentisme per atraure els indecisos?
(Article publicat a Racó Català)