Gràcies al procés
Gràcies al procés, la meva ciutat, Calella, ha pogut allargar la temporada turística més enllà de la Fira de Calella, l'Ironman Barcelona i l'Oktoberfest d'aquests dies. El turisme policial complementa l'oferta turística de l'estiu, i no és la primera vegada. Can Vies i la convocatòria de la consulta del 9-N han portat a la ciutat centenars d'agents del Cuerpo Nacional de Policía, que dormen i fan 'gasto' a Calella. El cap de setmana passat era curiós intentar discriminar qui era atleta turista (participants i acompanyants de l'Ironman Barcelona) i qui era policia turista (els agents enviats pel ministre a l'espera d'uns aldarulls que no es produeixen). Uns musculats i equipats amb roba i tot tipus d'indumentària esportiva i energitzant, uns altres amb un 'look' diguem-ne més acostumat a la bona vida.
Gràcies al procés, la secretària i l'interventor municipal de la meva ciutat estan informats, per no dir advertits o amenaçats, que la llei prohibeix col·laborar amb la consulta encara que el ple o l'alcaldessa decideixin donar suport al Govern en la celebració del 9-N. La delegada a Catalunya de l'executiu espanyol ha enviat cartes a tots els cossos 'nacionales' que treballen als ajuntaments catalans per avisar-los que es portin bé. Novament, María de los Llanos de Luna, la delegada, ha demostrat que la legalitat està per damunt de tot sempre i quan es refereixi a la defensa de la 'unitat d'Espanya'.
Gràcies al procés, tertulians i opinadors desconeguts han trobat un nínxol de mercat professional abraçant les tesis de l'unionisme, o sigui, sent quota amb un 'frame' que fins fa pocs mesos era l'hegemònic. Ser tertulià és dur, però fer-ho amb la bandera del 'mejor unidos' o l'entitat de mig miler de socis més representada mediàticament de la Catalunya actual és una feina realment sacrificada. El tertulià unionista, per dir-ho ràpid i amb tot el respecte, és una figura emergent, un nou model de negoci per al castigat sector dels mitjans de comunicació.
Gràcies al procés, els membres del consell d'estat treballen en diumenge, i els del Tribunal Constitucional es reunixen d'urgència en dilluns de la setmana no hàbil per a les seves deliberacions. També els ministres es reuneixen un dilluns, i els advocats de l'Estat tomben aquell tòpic segons el qual la justícia espanyola és lenta. No, no, és supersònica, en paraules del president català. Tanta rapidesa fa que s'equivoquin en la numeració dels papers que signen, però és que ho voleu tot, home!
(Article publicat a Racó Català)
Gràcies al procés, la secretària i l'interventor municipal de la meva ciutat estan informats, per no dir advertits o amenaçats, que la llei prohibeix col·laborar amb la consulta encara que el ple o l'alcaldessa decideixin donar suport al Govern en la celebració del 9-N. La delegada a Catalunya de l'executiu espanyol ha enviat cartes a tots els cossos 'nacionales' que treballen als ajuntaments catalans per avisar-los que es portin bé. Novament, María de los Llanos de Luna, la delegada, ha demostrat que la legalitat està per damunt de tot sempre i quan es refereixi a la defensa de la 'unitat d'Espanya'.
Gràcies al procés, tertulians i opinadors desconeguts han trobat un nínxol de mercat professional abraçant les tesis de l'unionisme, o sigui, sent quota amb un 'frame' que fins fa pocs mesos era l'hegemònic. Ser tertulià és dur, però fer-ho amb la bandera del 'mejor unidos' o l'entitat de mig miler de socis més representada mediàticament de la Catalunya actual és una feina realment sacrificada. El tertulià unionista, per dir-ho ràpid i amb tot el respecte, és una figura emergent, un nou model de negoci per al castigat sector dels mitjans de comunicació.
Gràcies al procés, els membres del consell d'estat treballen en diumenge, i els del Tribunal Constitucional es reunixen d'urgència en dilluns de la setmana no hàbil per a les seves deliberacions. També els ministres es reuneixen un dilluns, i els advocats de l'Estat tomben aquell tòpic segons el qual la justícia espanyola és lenta. No, no, és supersònica, en paraules del president català. Tanta rapidesa fa que s'equivoquin en la numeració dels papers que signen, però és que ho voleu tot, home!
(Article publicat a Racó Català)