Pinça contra el sobiranisme després de la Diada

Si 1.800.000 persones prenen els carrers de Barcelona i, a ulls de la premsa internacional, projecten una imatge exemplar de revolta pacífica i democràtica, intergeneracional i interclassista, plurilingüe i multicultural, per tercer any consecutiu, quin governant cometria la irresponsabilitat de no donar com a resposta política la celebració de la consulta prevista pel 9 de novembre? Aquesta Diada ha servit, doncs, per blindar el referèndum, tirant per terra qualsevol intent d'aquí i de fora d'aigualir la convocatòria i deixar-la per més endavant, pensant en el 2016 i l'esgotament de la legislatura amb el xip antic. Aquest Onze de Setembre la gent s'ha guanyat el dret a votar per la independència del seu país. I després vindrà el debat de quin sentit tindrà el vot de cadascú i quins actors participaran, i com ho faran, en la campanya d'aquesta consulta. Aquesta és una discussió posterior, no menor.

Sentint tertulians i llegint opinadors les hores i dies posteriors a la Diada un pot tenir la sensació que la distància entre el batec del carrer i l'opinió publicada en els mitjans de comunicació es va fent, també, més gran. Anem camí de reproduir el divorci entre la societat i els partits polítics i institucions. Ja s'han disparat tota mena de travesses i especulacions sobre com evitar que votem el 9-N, quan aquest era el clam, votar, juntament amb el de la independència, que només es pot decidir votant, per cert. O sigui, que votar és l'única solució. Però escoltant i llegint les ments preclares d'aquí i d'allà hom té la impressió que del que es tracta, novament, és d'evitar que el 9-N se celebri la consulta.

Ha sortit una paraula que ha posat els pèls de punta a la majoria d'aquestes ments preclares. Desobediència. No han tardat ni mig segon a aixecar la bandera del 'fer-ho bé' en contraposició a la idea de plantar cara democràticament a la legalitat espanyola. Els ha entrat un calfred perquè sempre és millor defensar una Constitució segrestada políticament per l'immobilisme del PP abans que posar-se al costat de milions de ciutadans que surten al carrer any rere any. Han passat pel seu cap les imatges de tot allò que els perilla si, arribats al punt de la ruptura democràtica, han de fer costat a la gent. L''establishment' i els tactics són, passada la Diada, la pinça que haurà de superar el sobiranisme fins arribar al 9-N.

(Article publicat a Esguard, la revista nadiua per a tauletes en català)