Un país normal
Internet i les xarxes socials han estat determinants en el procés sobiranista. Sense la xarxa, seria impensable el context històric actual, per molta crisi institucional i econòmica que hi hagués hagut. El catalanisme ha estat capdavanter en la conquesta de la xarxa, i de la mateixa manera que fa cent anys es creaven estructures d’autogovern amb la Mancomunitat, la Mancomunitat 2.0 és avui un poble i unes classes mitjanes dotades d’Internet. Les elits se saben vigilades, i els governants tenen en una societat abocada a les xarxes una pressió i, alhora, una garantia que el procés tiri endavant amb un horitzó compartit i inequívoc: la democràcia. Precisament perquè la consulta és la culminació d’una revolta democràtica i pacífica que ve dels inicis d’Internet i de la irrupció de les xarxes socials, coincidint amb el postpujolisme i el pas del catalanisme al sobiranisme, la relació digital i política és indestriable.
Internet és elecció. Quina pàgina llegeixes, quin vídeo mires, quin clic fas, com puntues o votes un contingut, quin comentari penges, quin article piules, quin compte segueixes, quants diners poses en una campanya, quina enquesta respons… És elecció a cada moment. A l’era d’Internet, doncs, quin sentit té negar la capacitat d’elecció d’un poble? Cap ni una. És per això que Catalunya ha de votar, perquè han passat els anys del blanc i negre, i generacions de catalans crescuts a l’era digital veuen que la condició de ciutadania no té per què quedar limitada a votar cada quatre anys unes llistes incapaces de moure’s dels límits d’una autonomia retallada i atacada sistemàticament. Ha arribat l’hora d’elegir, cadascú el que vulgui, en llibertat i pacíficament. Feu clic, trieu, que no us neguin aquest dret. Ara és l’hora.
Article per a Un país normal
Internet és elecció. Quina pàgina llegeixes, quin vídeo mires, quin clic fas, com puntues o votes un contingut, quin comentari penges, quin article piules, quin compte segueixes, quants diners poses en una campanya, quina enquesta respons… És elecció a cada moment. A l’era d’Internet, doncs, quin sentit té negar la capacitat d’elecció d’un poble? Cap ni una. És per això que Catalunya ha de votar, perquè han passat els anys del blanc i negre, i generacions de catalans crescuts a l’era digital veuen que la condició de ciutadania no té per què quedar limitada a votar cada quatre anys unes llistes incapaces de moure’s dels límits d’una autonomia retallada i atacada sistemàticament. Ha arribat l’hora d’elegir, cadascú el que vulgui, en llibertat i pacíficament. Feu clic, trieu, que no us neguin aquest dret. Ara és l’hora.
Article per a Un país normal