Desè aniversari del Bloc sense fulls
Avui fa exactament deu anys vaig començar a escriure, a MésVilaweb, el Bloc sense fulls, amb l'apunt Paco Ibáñez contra el gegant dels set mars. Avui, doncs, estic d'aniversari. Al llarg d'aquesta dècada he publicat 3.300 apunts. Gràcies a la proposta d'Assumpció Maresma i Vicent Partal he dedicat moltíssimes hores d'aquests anys a escriure en el blog. I gràcies a això he conegut persones interessants i he après un munt de coses. I gràcies a això he publicat articles en mitjans tradicionals. I gràcies a això he publicat un parell de llibres, Nació.cat, el 2007, i aquest mateix juliol Sobirania.cat. Aquest últim és un homenatge als bloguers d'aquesta catosfera dinàmica que ha marcat el pas a la xarxa i al país en una dècada apassionant. Sobirania.cat també és una crònica sobre Internet i la política catalana a partir del repàs i el buidatge d'aquests 3.300 posts d'un blog que no tenia fulls de paper però que, amb el temps, ha acabat recollit en un parell de llibres de paper.
El bloc, ara blog segons l'IDEC, ha estat una eina sensacional per fer periodisme i reflexionar públicament, també per comunicar i anar construint una identitat digital inexistent deu anys enrere. Sense el blog no podria entendre algunes de les millors coses que m'han passat aquests anys, així de clar. Va començar sent una vàlvula d'escapament, quan al meu diari no podia escriure com ho havia fet molts anys abans. Després va ser un punt de trobada per a la catosfera polititzada i un espai per a la interpretació de l'actualitat política, pràcticament amb un apunt diari. No hi havia xarxes socials, i la textura i periodicitat diària dels apunts era molt diferent a la brevetat i immediatesa dels 140 caracters d'ara. Era una Internet més pausada, més dialogant i amigable. Potser la idealitzem, potser sóc nostàlgic, però escriure un apunt llarg, aportar enllaços i alimentar una columna de la dreta llargíssima amb altres bitàcoles era un plantejament més 'slow'.
La Internet agitada, mòbil, d'una certa brevetat i excitació s'ha apoderat de l'espai en detriment d'aquella catosfera dels inicis en què tots, més o menys, ens coneixíem, i la tolerància s'acabava gairebé sempre imposant. Deu anys després tot ha canviat molt, i esperem que passi el que passi en el futur, d'una o altra manera, aquell esperit inicial acabi tornant. L'ecosistema de la Internet catalana respectuosa s'hauria de preservar. De moment, bufem espelmes i a celebrar que durant una dècada hem pogut estar al peu del canó. Altres bloguers han cessat l'activitat i d'altres ens han deixat. Un record per a tots ells.
El bloc, ara blog segons l'IDEC, ha estat una eina sensacional per fer periodisme i reflexionar públicament, també per comunicar i anar construint una identitat digital inexistent deu anys enrere. Sense el blog no podria entendre algunes de les millors coses que m'han passat aquests anys, així de clar. Va començar sent una vàlvula d'escapament, quan al meu diari no podia escriure com ho havia fet molts anys abans. Després va ser un punt de trobada per a la catosfera polititzada i un espai per a la interpretació de l'actualitat política, pràcticament amb un apunt diari. No hi havia xarxes socials, i la textura i periodicitat diària dels apunts era molt diferent a la brevetat i immediatesa dels 140 caracters d'ara. Era una Internet més pausada, més dialogant i amigable. Potser la idealitzem, potser sóc nostàlgic, però escriure un apunt llarg, aportar enllaços i alimentar una columna de la dreta llargíssima amb altres bitàcoles era un plantejament més 'slow'.
La Internet agitada, mòbil, d'una certa brevetat i excitació s'ha apoderat de l'espai en detriment d'aquella catosfera dels inicis en què tots, més o menys, ens coneixíem, i la tolerància s'acabava gairebé sempre imposant. Deu anys després tot ha canviat molt, i esperem que passi el que passi en el futur, d'una o altra manera, aquell esperit inicial acabi tornant. L'ecosistema de la Internet catalana respectuosa s'hauria de preservar. De moment, bufem espelmes i a celebrar que durant una dècada hem pogut estar al peu del canó. Altres bloguers han cessat l'activitat i d'altres ens han deixat. Un record per a tots ells.