Les primeres plebiscitàries són el 25-M
Aquestes eleccions europees són molt importants. Molt. És la primera cita amb les urnes des de l’anunci de la consulta del 9 de novembre. O sigui, que els ciutadans disposen de la primera oportunitat d’expressar-se democràticament des que el president i la majoria de les forces polítiques del Parlament (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) van acordar una consulta de celebració avui incerta. Es parla molt de les plebiscitàries com a resposta a una consulta frustrada, és a dir, d’unes eleccions autonòmiques com a sortida als entrebancs de l’Estat al referèndum del 9-N. Però abans d’això, el 25-M, d’aquí uns dies, hi haurà les urnes d’unes europees que tindran un resultat que s’interpretarà a nivell internacional. O sigui, que aquests comicis, es vulgui o no, seran més locals que mai, més vinculats al conflicte polític Catalunya-Espanya. Per dir-ho d’alguna manera, seran les primeres plebiscitàries sobirania sí-sobirania no.
Les enquestes auguren una patacada monumental del PSC-PSOE i del PP, i una victòria de CiU-ERC, aliats al Parlament de Catalunya i motors, juntament amb ICV-EUiA i la CUP, del procés sobiranista. Rajoy i Margallo han fet una feina monumental per convertir el 25-M en un assumpte local. Han escampat la boira de Brussel·les i Estrasburg i donat pas a un cel assoleiat, lluminós, mediterrani. Si els socialistes, que posen pals a les rodes de la consulta, adduint una reforma constitucional espanyola i un federalisme gens creïbles, perden aquestes eleccions europees a Catalunya, la lectura que es farà a l’estranger sobre el suport popular a les tesis de Mas-Junqueras-Herrera-Fernàndez serà inequívoc.
Només la política i el periodisme de curta volada prefereixen centrar-se en un aspecte secundari: qui queda primer. Si els candidats de CDC, ERC, ICV, UDC i NeCAT obtenen escó al Parlament Europeu, estarem parlant de 5 eurodiputats partidaris inequívocament del dret a decidir. Durant la legislatura que ara s’esgota, només han estat dos eurodiputats i mig: els de CDC i ICV, i el d’ERC la primera part de mandat. Doblar, pel cap baix, la representació sobiranista a Brussel•les i Estrasburg seria un èxit per al president Mas i per als líders que, amb ell, van anunciar la consulta del 9-N.
Només la politització curterminista, la simplificació localista o les males intencions poden dur alguns polítics de partit i determinats mitjans a dir que si ERC rep més vots que CiU el procés pot descarrilar. O a l’inrevés, a dir que el futur polític del president i de la seva federació passa per l’escrutini la nit del 25-M. Instrumentalitzar una consulta que encara no sabem si es farà és un mal favor a la consulta en si mateixa i al procés en el seu conjunt. ¿O és que encara no han après la lliçó de les últimes eleccions al Parlament?
(Article publicat a Esguard, la primera revista nativa per a iPad en català)
Les enquestes auguren una patacada monumental del PSC-PSOE i del PP, i una victòria de CiU-ERC, aliats al Parlament de Catalunya i motors, juntament amb ICV-EUiA i la CUP, del procés sobiranista. Rajoy i Margallo han fet una feina monumental per convertir el 25-M en un assumpte local. Han escampat la boira de Brussel·les i Estrasburg i donat pas a un cel assoleiat, lluminós, mediterrani. Si els socialistes, que posen pals a les rodes de la consulta, adduint una reforma constitucional espanyola i un federalisme gens creïbles, perden aquestes eleccions europees a Catalunya, la lectura que es farà a l’estranger sobre el suport popular a les tesis de Mas-Junqueras-Herrera-Fernàndez serà inequívoc.
Només la política i el periodisme de curta volada prefereixen centrar-se en un aspecte secundari: qui queda primer. Si els candidats de CDC, ERC, ICV, UDC i NeCAT obtenen escó al Parlament Europeu, estarem parlant de 5 eurodiputats partidaris inequívocament del dret a decidir. Durant la legislatura que ara s’esgota, només han estat dos eurodiputats i mig: els de CDC i ICV, i el d’ERC la primera part de mandat. Doblar, pel cap baix, la representació sobiranista a Brussel•les i Estrasburg seria un èxit per al president Mas i per als líders que, amb ell, van anunciar la consulta del 9-N.
Només la politització curterminista, la simplificació localista o les males intencions poden dur alguns polítics de partit i determinats mitjans a dir que si ERC rep més vots que CiU el procés pot descarrilar. O a l’inrevés, a dir que el futur polític del president i de la seva federació passa per l’escrutini la nit del 25-M. Instrumentalitzar una consulta que encara no sabem si es farà és un mal favor a la consulta en si mateixa i al procés en el seu conjunt. ¿O és que encara no han après la lliçó de les últimes eleccions al Parlament?
(Article publicat a Esguard, la primera revista nativa per a iPad en català)