Ramon Bagó, cas arxivat
Acabo d'escoltar al programa de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio que s'ha arxivat la causa en què estava implicat l'exalcalde de Calella i president del Grup Serhs Ramon Bagó i Agulló, i que havia estat objecte de nombroses informacions en mitjans digitals i tradicionals per la seva suposada vinculació en una trama de desmantellament de la sanitat pública. Bagó ha quedat fixat en l'imaginari d'alguns ciutadans com un nom tèrbol, tacat per l'ombra de la sospita d'una corrupció que al nostre país s'ha anat filtrant per totes les escletxes del poder. Bagó ha quedat vinculat a connivència entre el poder polític i els interessos empresarials, a una manera de fer que s'intenta combatre perquè efectivament tal confusió pot contribuir a pràctiques tèrboles.
L'arxivament d'aquesta causa m'ha impactat perquè ha tingut un ressò escàs, gairebé ha passat desapercebut. Trobo aquesta notícia i no entenc per què no ha aparegut en altres mitjans, o en tants mitjans com aquells que van córrer a publicar la seva imputació. El periodisme també entra en crisi quan darrere de la denúncia no apareix l'arxivament de la causa. Al marge d'aquesta autocrítica periodística, en aquest cas hi ha una actitud que m'ha preocupat des d'un primer moment. Per què, si l'empresa i les institucions creuen que no hi ha res a amagar s'han aferrat a una política comunicativa covarda? Per què, si la justícia acaba d'arxivar aquest cas segueixen aferrats a una discreció o prudència mal entesa?
Ni l'empresa ni les institucions ni els polítics implicats han estat a l'alçada de les circumstàncies, des del punt de vista comunicatiu. El silenci ha donat pas a un 'quién calla otorga' que és demolidor no només per a la reputació dels implicats sinó per al sistema públic i les institucions. No han sabut gestionar aquesta crisi, i quan vaig publicar un anterior apunt sobre Ramon Bagó m'ha comportat un munt d'atacs i retrets a les xarxes socials per part d'usuaris que confonen ideologia amb corrupció, política amb periodisme. La justícia és lenta, la informació i les xarxes socials són vertiginoses. Aquestes dues velocitats, amb la crisi econòmica i institucional sumades, són un polvorí quan hi ha sospites o casos foscos com aquest de les adjudicacions a la sanitat pública.
Articles relacionats: