El sobiranisme a les portes de les eleccions europees
L'entrada d'Ernest Maragall a l'òrbita d'Esquerra, l'oferiment de Toni Comín després d'estripar el carnet socialista, la incorporació de Joan Carretero i la gent de Reagrupament a Convergència, i el relleu electoral de Francesc Gambús, sobiranista, per l'unionista Salvador Sedó com a candidat d'Unió al Parlament Europeu són diverses bones notícies per a l'independentisme que pràcticament han coincidit en el temps. ERC atrau socialistes de l'ànima catalanista i va bastint una 'casa gran de la socialdemocràcia independentista'. CDC s'obre a perfils independentistes en un intent de convertir la seva 'casa gran del catalanisme' en una 'casa gran del sobiranisme'. Unió ha de forçat una renovació de perfils per la pressió i els equilibris interns, en pro d'una candidatura amb CiU i el PNB. Qui havia dit que l'única manera de llençar un missatge des de les forces favorables de la consulta era articular-se a l'entorn d'una candidatura unitària? Qui havia insinuat que un punt comú als programes electorals era la manera de visualitzar unitat?
Els moviments esmentats són el símptoma del terratrèmol que viu el mapa polític català, a l'espera de noves rèpliques al carrer Nicaragua amb els díscols i al passatge del Rellotge amb unes bases matemàticament dividides davant del procés sobiranista. Al marge d'això, el sacseig de la galàxia de partits tal i com l'entenem fins ara és espectacular. Hi ha dos missatges fonamentals per al sobiranisme en les properes eleccions europees. En primer lloc, que Catalunya esdevingui una taca en la gràfica de la participació electoral a la Unió Europea. Si Catalunya vota per damunt de la mitjana de la UE, estarà llençant el missatge que el procés sobiranista no és antieuropeista, sinó el contrari. Una alta participació que contrasti amb el conjunt de l'Estat espanyol i amb la mitjana europea és un primer repte per a les candidatures pro-consulta. Les primeres urnes que els ciutadans tindran al davant són les d'aquests comicis europeus, i ja veurem si no acaben sent l'única oportunitat o no de votar enguany.
El segon missatge és si els vots dels partits pro-consulta, de centre-dreta i esquerra sumats, superen els sufragis que vagin a parar als partits que no estan per la labor del 9-N ni pel procés sobiranista. Només una victòria còmoda de les llistes encapçalades pels independents Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras, vinculats a CDC i ERC, respectivament, i del militant d'ICV Ernest Urtasun, respecte la resta d'opcions catalanes no favorables a la consulta pot suposar un reforçament del procés. Seguim pendents de la CUP, i de la fragmentació electoral a l'entorn de l'espanyolisme més ranci. Per aparentar ser poc rellevants, que no ho són gens, aquestes europees porten i portaran molta cua.