La foto fosca del Puente Aéreo
Diem molt dels adolescents que pengen fotografies poc afavoridores a les xarxes socials. Quan acabin la carrera i vagin a demanar feina, el cap de recursos humans que els entrevisti haurà fet un google i obtindrà imatges poc edificants d'aquests joves capturats en contextos perjudicials per a la seva imatge adulta. Diem molt d'aquesta manca de cultura digital, i de la construcció de la marca i la identitat personal a la xarxa, però algú ens hauria d'explicar qui assessora comunicativament els empresaris del Fórum o Foro Puente Aéreo. Deixar-se fotografiar amb –o fer-se fotografiar amb– el príncep Felip de Borbó al jardí de la casa del comte de Godó, abans de sopar, i distribuir a l'agència EFE la imatge fosca d'aquest conjunt d'empresaris –tot homes– perfectament col·locats com si es tractés d'un govern a les escales d'entrada a La Moncloa és un símptoma de la política antiga que defineix l'ofensiva unionista. Imatge i política antigues convertides en bumerang per als seus interessos en l'actual context sobiranista.
A les xarxes socials, aquesta fotografia ha fet fortuna amb dues variables. La foto de Pedro Madueño difosa per la Casa Real i l'agència EFE, i una interminable col·lecció de fotomuntatges que van des dels còmics o irònics fins als més carregats de crítica política. L'independentisme s'hi ha abonat, amb la foto de l'equip empresarial que acompanyava el príncep. Hi ha una frontera entre l'agenda privada i l'agenda pública, entre l'acte privat i l'institucional, que ha saltat pels aires amb la difusió de la imatge, al marge de la concepció o oportunitat de la trobada. Els independentistes que han identificat entre els acompanyants del príncep els empresaris més hostils al dret a decidir dels catalans han sucat pa a les xarxes socials, però no només ells. També les dones que s'escandalitzen que tots els empresaris del pont aeri aquest siguin homes. No hi ha empresàries d'aquí o d'allà partidàries d'aquestes complicitats?
L'unionisme, que s'ha rearmat els darrers mesos, encara comet errors inexplicables com aquest. Si la tercera via ha quedat reservada a la foscor de les polítiques secretes –allunyades del control democràtic i la transparència exigides per bona part de la ciutadania indignada– i si els dirigents institucionals i polítics s'hi presten, als dinars de Fonteta i als sopars a can Godó, quan aquestes maniobres són publicades, quin missatge ofereixen al comú dels mortals? Classes populars, emprenedors, petits empresaris, dones i joves no han sortit en una foto que ha eclipsat, amb permís de l'incident al Mobile World Congress, la visita del príncep de la discreció i el diàleg.