L'Espanya tronada
Al pare de la meva amiga li preocupa la seva pensió. Qui li retornarà allò que ha cotitzat al llarg de tota una vida professional? La independència genera dubtes i preocupacions raonables. No saben que la cotització és dels ciutadans individuals, no dels territoris. A la meva amiga li sap greu que la classe política s'hagi apuntat al carro de la independència per oportunisme i per tapar altres debats. Ella no percep que, en el fons, són els polítics els que hi han anat al darrere, de l'independentisme cívic que ha sortit massivament al carrer.
Setmanes enrere, ella que no prové del sobiranisme sinó més aviat d'un progressisme cosmopolita –vosaltres ja m'enteneu–, compartia la idea que la independència era un mal menor, una conveniència en el moment actual. Ara, però, amb data i pregunta, i a mesura que s'apropa el xoc de trens, té una certa prevenció i agafa distància. Els poders de l'Estat espanyol, amb el govern de Mariano Rajoy agafat de la mà d'Alfredo Pérez Rubalcaba, el federalista, no volen que la meva amiga i el seu pare puguin votar el 9 de novembre. És d'una injustícia extrema que no els deixin votar, ni que sigui no o sí-no. L'Estat espanyol els nega l'exercici més elemental de la democràcia.
A l'amiga de la meva amiga, que més aviat això de la independència li sembla una idea marciana, perquè ella és italiana amb família alemanya, la nostra conversa la manté indiferent. Però de sobte comencem a parlar de la llei de l'avortament de Gallardón, i fot un estirabot d'indignació. Li sembla una barbaritat i no s'estalvia tota mena de reprovacions i males cares. Llavors parlem de la infanta imputada, i desatén la fideuà per tornar a mostrar la seva estupefacció.
El seu company català, que cada cop que em veu em treu apassionadament EL TEMA amb majúscules –ell sí que la vol i la veu, la independència–, s'afegeix als retrets per la reforma de la llei de l'avortament, i llavors també s'hi afegeix la meva amiga. De sobte, tots tres enfilen un reguitzell d'arguments fins arribar a Gallardón i al seu pare franquista. I vét aquí que el convençut, la que dubta i la indiferent amb EL TEMA es posen d'acord articulant una censura ben raonada a l'últim intent del govern espanyol del PP de dur-nos trenta o quaranta anys enrere, al blanc i negre de la dictadura.
L'Espanya tronada d'aquest govern que els nega el dret a votar el seu futur és, encara avui, l'element de major cohesió interna.
(Article publicat a Esguard, la primera revista nadiva per a iPad en català)
Setmanes enrere, ella que no prové del sobiranisme sinó més aviat d'un progressisme cosmopolita –vosaltres ja m'enteneu–, compartia la idea que la independència era un mal menor, una conveniència en el moment actual. Ara, però, amb data i pregunta, i a mesura que s'apropa el xoc de trens, té una certa prevenció i agafa distància. Els poders de l'Estat espanyol, amb el govern de Mariano Rajoy agafat de la mà d'Alfredo Pérez Rubalcaba, el federalista, no volen que la meva amiga i el seu pare puguin votar el 9 de novembre. És d'una injustícia extrema que no els deixin votar, ni que sigui no o sí-no. L'Estat espanyol els nega l'exercici més elemental de la democràcia.
A l'amiga de la meva amiga, que més aviat això de la independència li sembla una idea marciana, perquè ella és italiana amb família alemanya, la nostra conversa la manté indiferent. Però de sobte comencem a parlar de la llei de l'avortament de Gallardón, i fot un estirabot d'indignació. Li sembla una barbaritat i no s'estalvia tota mena de reprovacions i males cares. Llavors parlem de la infanta imputada, i desatén la fideuà per tornar a mostrar la seva estupefacció.
El seu company català, que cada cop que em veu em treu apassionadament EL TEMA amb majúscules –ell sí que la vol i la veu, la independència–, s'afegeix als retrets per la reforma de la llei de l'avortament, i llavors també s'hi afegeix la meva amiga. De sobte, tots tres enfilen un reguitzell d'arguments fins arribar a Gallardón i al seu pare franquista. I vét aquí que el convençut, la que dubta i la indiferent amb EL TEMA es posen d'acord articulant una censura ben raonada a l'últim intent del govern espanyol del PP de dur-nos trenta o quaranta anys enrere, al blanc i negre de la dictadura.
L'Espanya tronada d'aquest govern que els nega el dret a votar el seu futur és, encara avui, l'element de major cohesió interna.
(Article publicat a Esguard, la primera revista nadiva per a iPad en català)