Internet és inconstitucional
Com que Internet no apareix a la Constitució, Internet és il·legal, inconstitucional. Com que els mitjans digitals i les xarxes socials no es poden sotmetre a la lògica del quart poder, la xarxa és inconstitucional. El Tribunal Constitucional ja triga a dictar sentència i acabar amb tota aquesta pantomima que ha dut, vés quina cosa, els catalans a creure's que podrien fer com els escosesos i a pensar-se que tindrien presència en el món global de la xarxa. Ni parlar-ne. La conquesta del domini .cat va ser una derrota que no es pot tornar a repetir, i ara caldria procedir amb fermesa per posar els catalans al seu lloc: al blanc i negre del 1978, sense mòbils ni Internet.
Ja n'hi ha prou que els catalans propaguin la seva llengua al ciberespai amb més acceptació i èxit que al conjunt de l'Estat. És inadmissible que Twitter i Facebook estiguin en català, mentre a les institucions i universitats espanyoles és una llengua pràcticament silenciada. Oi que no tenen estat propi, els catalans? Idò! Cal citar la Interpol perquè actuï d'immediat per evitar que la Viquipèdia catalana hagi estat reconeguda amb l'estatus dels capítols estatals, i que els seus activistes hagin aconseguit posar la llengua de Pompeu Fabra entre les més prestigiades de la Wikipedia mundial. Què s'han pensat, aquests creadors de la plataforma de micromecenatge més potent d'Europa, Verkami, batent rècords amb la pel·lícula d'Isona Passola? Què s'han cregut aquests internautes que usen Google per muntar manifestacions com la Via Catalana? Truqui al senyor Google immediatament, que sóc el president del Tribunal Constitucional! Veurà com es quadrarà, aquest!
La data del 9-N del 2014 i la pregunta sobre la independència sí-sí, sí-no, no, venen precedides per una etapa marcada pel sobiranisme que no hauria fet fortuna sense l'impacte de la xarxa. Amb el món analògic, sense pantalles ni ciberactivisme, tot això que estem vivint no hauria estat possible. La democràcia conjuga molt bé amb la lògica digital. Una altra cosa són els riscos, que n'hi ha. Però que la normalitat que la xarxa ha permès guanyar al catalanisme és un avenç resulta indubtable. Vostès, que llegeixen la primera revista en català nadiva per a iPad, prou bé que ho saben. Els senyors Rajoy i Rubalcaba, o sigui Rubaljoy o Rajolcaba, ja triguen a demanar la il·legalització d'Esguard davant d'Apple. Escolti, truqui al Steve Jobs aquest, immediatament! No, senyor, no, que és mort! Ah, sí? Doncs d'aquesta mort a Intereconomía no en van parlar...
(Article publicat a Esguard, la primera revista en català nadiva per a iPad)
Ja n'hi ha prou que els catalans propaguin la seva llengua al ciberespai amb més acceptació i èxit que al conjunt de l'Estat. És inadmissible que Twitter i Facebook estiguin en català, mentre a les institucions i universitats espanyoles és una llengua pràcticament silenciada. Oi que no tenen estat propi, els catalans? Idò! Cal citar la Interpol perquè actuï d'immediat per evitar que la Viquipèdia catalana hagi estat reconeguda amb l'estatus dels capítols estatals, i que els seus activistes hagin aconseguit posar la llengua de Pompeu Fabra entre les més prestigiades de la Wikipedia mundial. Què s'han pensat, aquests creadors de la plataforma de micromecenatge més potent d'Europa, Verkami, batent rècords amb la pel·lícula d'Isona Passola? Què s'han cregut aquests internautes que usen Google per muntar manifestacions com la Via Catalana? Truqui al senyor Google immediatament, que sóc el president del Tribunal Constitucional! Veurà com es quadrarà, aquest!
La data del 9-N del 2014 i la pregunta sobre la independència sí-sí, sí-no, no, venen precedides per una etapa marcada pel sobiranisme que no hauria fet fortuna sense l'impacte de la xarxa. Amb el món analògic, sense pantalles ni ciberactivisme, tot això que estem vivint no hauria estat possible. La democràcia conjuga molt bé amb la lògica digital. Una altra cosa són els riscos, que n'hi ha. Però que la normalitat que la xarxa ha permès guanyar al catalanisme és un avenç resulta indubtable. Vostès, que llegeixen la primera revista en català nadiva per a iPad, prou bé que ho saben. Els senyors Rajoy i Rubalcaba, o sigui Rubaljoy o Rajolcaba, ja triguen a demanar la il·legalització d'Esguard davant d'Apple. Escolti, truqui al Steve Jobs aquest, immediatament! No, senyor, no, que és mort! Ah, sí? Doncs d'aquesta mort a Intereconomía no en van parlar...
(Article publicat a Esguard, la primera revista en català nadiva per a iPad)