Una dècada després d'Aznar

Les memòries de José María Aznar ens han obligat a recordar la massacre dels trens de Madrid el 2004. La sentència del Prestige ens ha fet reviure l'enfonsament del petroler a la costa gallega el 2002. Dos exemples de nefasta gestió de crisi per part de l'últim Govern del PP aznarista. El nunca máis i el passa-ho van ser dues respostes ciutadanes davant l'intent de manipulació i engany d'aquells governants que ens van fer creure, o ho van intentar, que Espanya era una potència econòmica de primer ordre. De l'«ha sigut ETA» d'Acebes i els «filets de plastilina» de Rajoy hem passat, una dècada després, a l'autojustificació d'Aznar en el seu llibre -la culpa de les «dues línies d'investigació» seria del CNI, segons l'expresident- i a una sentència vergonyosa que, definitivament aquests dies, ens allunya d'una justícia lenta com sempre i injusta com mai.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)