Energúmens amb l’estelada
Durant molts anys l’independentisme era marginal, políticament parlant. El país no n’era, i els militants i activistes independentistes suposaven un reducte gairebé resistencialista. La Via Catalana ha servit per visualitzar que l’independentisme s’ha fet gran, i que ha irromput a l’agenda política ocupant la centralitat del debat nacional. No hi ha tertúlia o discussió política que pugui transcórrer sense que aparegui la independència com a tema o arma llancívola. Això vol dir que ha madurat argumentalment i que ha forçat les formacions politiques, totes, a posicionar-s’hi. Unes a favor, d’altres en contra i algunes posant-se de perfil per no prendre mal.
Durant anys als independentistes els coneixies com si es fossin membres d’una gran família, i ja se sap que hi ha gent amb qui et portes millor i pitjor, però són de la família al capdavall. La comprensió i paciència que podies tenir abans amb l’independentista friki, impertinent o, simplement, allunyat dels teus posicionaments ideològics, ara és difícil de conservar perquè la família s’ha desbordat i apareixen personatges bem curiosos amb l’estelada a sobre. Les xarxes socials han facilitat la visibilitat d’aquest tipus d’independentista. Es posen l’estelada a l’avatar i se senten legitimats per dir la primera bajanada que els ve al cap. Com que ho fan a fi de bé, i en nom de la causa, qui s’atrevirà a dir-los que no tenen raó o, directament, que diuen bajanades?
Com que l’independentisme s’ha fet gran, però encara té molta feina per davant, està en un punt intermig entre la satisfacció pel camí recorregut i la necessitat de seguir fent pinya per resistir l’embat gegantí de l’altra banda. En aquest context, doncs, portar la contrària o desautoritzar algun independentista que perpetra segons quins comentaris o defensa idees marcianes és un esport d’aventura, un repte reservat per als més valents. Comença a ser hora de dir les coses pel seu nom dins de les pròpies famílies. O sigui, que les persones entenimentades i respectades li diguin als ocurrents o maleducats que a casa la gent s’ha de comportar. La combinació d’excitació política i xarxes socials provoca la proliferació d’energúmens que sedueixen poc als escèptics o dubtosos i enterboleixen l’ambient. És ben bé que la frase típica dels partits ‘cuerpo a tierra que vienen los nuestros’ és vàlida per als moviments, l’independentista inclòs.
(Article per a Esguard, la primera revista en català nadiva per a iPad)