Espanyolisme postmodern

L'espanyolisme, a Catalunya, serà postmodern o no serà. Tant la intenció de vot com l'impacte mediàtic demostren que entre el PP i C's, l'elector català se sent cada vegada més atret per la novetat i la modernitat dels segons. En la mesura que el PP està associat a la Marca Espanya, amb l'erosió que suposa el vincle al Govern de Rajoy, el poder d'atracció dels espanyolistes contraris al sobiranisme es desvia cap a Ciutadans.

El contrapunt espanyolista a l'independentisme, convertit en 'mainstream', no pot mirar més cap a la història que cap al futur. No pot recordar més la festa de la Hispanitat que una proposta de futur oposada a l'independentisme però igualment carregada d'il·lusió. El tancament, l'immobilisme i el continuisme amb el passat no són les millors armes per a un espanyolisme que té el repte, gens fàcil malgrat l'exhibició d'aquest dissabte, de mobilitzar els que no volen la ruptura entre Catalunya i Espanya.

(Llegiu l'apunt sencer al blog d'El Periódico de Catalunya, també en castellà)