Presentació de L'Abans: Recull gràfic de Pineda de Mar (1882-1975)
Aquest dissabte, 5 d'octubre, hem presentat a l'Ajuntament de Pineda de Mar 'L'Abans: Recull gràfic de Pineda de Mar (1882-1975)', a cura d'Oleguer Massaguer, David Pavón, Joan Pujadas i Francesc Roldán, publicat per l'Editorial Efadós. En l'acte hi hem intervingut l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor; la regidora de Cultura, Sònia Moraleda; la directora de la col·lecció 'L'Abans', Roser Arís; i un servidor, com a autor del pròleg d'aquest volum que, quan acabin els col·leccionables, tindrà més de 800 pàgines, amb un miler de fotografies aportades per un centenar de persones de Pineda de Mar.
Aquest és el pròleg que vaig escriure per a 'L'Abans: Recull gràfic de Pineda de Mar (1882-1975)', amb el títol 'Història local des dels racons més íntims':
Pineda de Mar és una població amb tradició en l'edició de llibres d'història local i dels seus personatges més rellevants. Els volums de 'Pineda en el temps' en són la millor prova, d'aquesta estima per la història local amb publicacions rigoroses i de qualitat. Des de l'Ajuntament s'han promogut, al llarg de les tres últimes dècades, llibres que han servit per recopilar l'obra i figura de personalitats pinetenques de renom com Manuel Serra i Moret, Salvador Genís, Sara Llorens, Joan Coromines, Vicenç Riera-Llorca i Joan-Josep Tharrats. Una activitat dinàmica a nivell editorial, però també amb exposicions de pintura, escultura i fotografia, ha servit per estendre un vernís cultural a l'entorn del municipi envejable a nivell comarcal. Sala d'exposicions i arxiu municipal han estat referents.
A aquest impuls municipal se li afegeix ara l'edició de les entregues col·leccionables de 'L'Abans: Recull gràfic de Pineda de Mar (1882-1975)', una iniciativa de l'Editorial Efadós que es basa en una triple garantia d'èxit.
La primera és la tria dels autors. L'escriptor i estudiós Joan Pujadas, el geògraf David Pavón, l'historiador i arxivador municipal Francesc A. Roldán i Oleguer Massaguer són sinònim de solvència per la seva llarga experiència i àmplia dedicació a la cultura local. En segon lloc, perquè l'obtenció de les imatges que conformaran les pàgines d'aquest gran volum fotogràfic s'ha fet a partir d'una crida als pinetencs, no només als fotògrafs professionals, que disposen de material gràfic de temàtica local, en una proposta col·laborativa que enllaça perfectament amb l'esperit de les accions digitals que actualment es fan a la xarxa. I, finalment, perquè la delicadesa amb què alguns pinetencs han cuidat aquestes captures fetes en el blanc i negre de les plaques i la fotografia química, abans de l'arribada de la democràcia, fa que aquests documents visuals suposin gairebé un tresor, una troballa, en els àlbums familiars i en els arxius personals, que són els racons més íntims d'un munt de ciutadans i entitats que han tingut consciència d'allò que guardaven sense saber que en última instància aquelles fotos acabarien donant forma a un volum robust, seriós i molt necessari per a la memòria col·lectiva pinetenca precisament en l'era del 'boom' digital i les captures a l'instant a les xarxes socials.
'L'Abans', aquest llibre de fotos de la Pineda del passat que alguns mai no han arribat a conèixer, però que descobriran ara imatge a imatge en aquestes pàgines, és un recull monumental de la vila del segle XX, l'època de major transformació social, econòmica i urbanística del municipi. L'urbanisme, envejat a la comarca, de places grans, carrers ordenats i alçades controlades, el creixement turístic i residencial i la diversitat econòmica es combina amb instantànies de personatges importants, però també d'artesans i professionals locals, representatius d'unes èpoques llunyanes, i d'entitats i grups socials ben diversos que de ben segur faran aflorar la nostàlgia de molts lectors. Edificis, paisatges, barris (Poblenou, el Carme, Les Creus), urbanitzacions, festes i tradicions, entitats, personalitats, escoles, oficis, establiments, transports, estiuejants i turistes, i tota mena d'institucions articulen aquesta crònica gràfica de la Pineda compresa entre l'època de les primeres fotografies (1885) i l'etapa final de la dictadura franquista (1975).
Amb aquest llibre, Pineda de Mar fa una passa més per enfortir la identitat local, el culte a la seva història i l'estima per l'herència rebuda a nivell cultural, social i institucional. Lluny de caure en els riscos de les poblacions que han crescut sobtadament, amb un urbanisme de segona residència i tendència al turisme, Pineda resisteix aquests riscos i la proximitat a l'àrea metropolitana per mantenir ben viva la seva memòria i identitat.
(Les fotografies de l'acte a la sala de plens municipal són de Joan Pujadas)