Tortura socialista a les xarxes socials
Ens trobem en la pitjor època per als partits antics. I, potser, la millor per als sectors crítics, els moviments polítics o els partits incipients. El culebró d'aquests dies al PSC és una metàfora dels mals de les organitzacions velles que es desinflen i no saben conjugar el verb 'dialogar'. Un dia l'article de Montserrat Tura, després la rèplica d'Antonio Balmón, el mateix dia la resposta de Xavier Sabaté, i avui mateix, també a les nostres pàgines, el colofó de Jordi Martí. ¡I espera!
Quan Montserrat Tura, Marina Geli o Joaquim Nadal eren consellers amb el MHP José Montilla no usaven Twitter o ho feien poc i malament. Ara que estan a l'oposició, mig retirats i amb temps per pensar i opinar, usen Twitter amb unes ganes boges. Tura conversa amb una proximitat autèntica, Geli retransmet partits a la perfecció i Nadal s'ha convertit en un poeta dels 140 caràcters. El càrrec de governant era, segons sembla, incompatible amb la presència –autèntica, genuïna– a les xarxes socials.
(Llegiu l'apunt sencer al blog d'El Periódico de Catalunya, també en castellà)
Quan Montserrat Tura, Marina Geli o Joaquim Nadal eren consellers amb el MHP José Montilla no usaven Twitter o ho feien poc i malament. Ara que estan a l'oposició, mig retirats i amb temps per pensar i opinar, usen Twitter amb unes ganes boges. Tura conversa amb una proximitat autèntica, Geli retransmet partits a la perfecció i Nadal s'ha convertit en un poeta dels 140 caràcters. El càrrec de governant era, segons sembla, incompatible amb la presència –autèntica, genuïna– a les xarxes socials.
(Llegiu l'apunt sencer al blog d'El Periódico de Catalunya, també en castellà)