Visita a Brussel·les a un any de les eleccions europees
A un any exacte de les eleccions, un grup de periodistes catalans visitem Brussel·les per prendre contacte amb les institucions europees. L'augment dels partits antieuropeïstes o, en el millor dels casos, euroescèptics; el debat sobre l'austericidi versus el creixement econòmic; i la proposta de president/a de la Comissió Europea que formularan conservadors i socialistes en funció del resultat electoral introdueixen interès a uns comicis que tenen funcionaris i polítics europeus amb l'ai al cor. Europa és més present que mai a les nostres vides. No cal anar gaire enllà, per comprovar-ho. Cada dia hi ha una setrillera o un expedient, una estirada d'orelles o una declaració que impacta sobre la vida dels ciutadans o sobre la política interior dels estats membres. El context català encara afegeix més interès, l'any que teòricament s'hauria de celebrar la consulta del dret a decidir. El resultat dels partits catalans o l'efecte internacionalitzador de l'agenda catalana tenen relació directa amb Europa, i en aquesta situació la relació de la UE amb l'Estat espanyol no és irrellevant.
La visita a Brussel·les del 2007 i la d'aquesta setmana no tenen molt a veure. Hi ha més política sobre la taula, i la consciència que les institucions europees estan en hores baixes i han de donar respostes és del tot present. L'any que tenim per davant fins a les urnes serà intens viscut des de l'Estat espanyol, i la visita d'aquesta setmana a Brussel·les ens ha servit per tenir més elements d'anàlisi. Segueix resultant curiós que a totes les institucions europees hi hagi catalans en el més alt nivell. Sense anar més lluny, els del nostre ofici. Periodistes com Jaume Duch al Parlament Europeu, Cristina Gallach al Consell Europeu, i Amadeu Altafaj a la Comissió Europea. Ens van atendre molt amablement, i molt intensa va resultar la trobada amb els eurodiputats catalans Raül Romeva, que plegarà, Ramon Tremosa, Santiago Fisas i Salvador Sedó. Ni llista conjunta pel dret a decidir –sembla que no hi serà, tot i que és un camí inacabat– ni coincidència de consulta amb comicis europeus –seria contraproduent, diuen Romeva, Tremosa i Sedó– en l'aspecte més electoral.
Els companys econòmics van frisar amb les trobades amb portaveus i alts funcionaris de direccions generals d'afers socials, ocupació, pimes i canvi climàtic. Moments estel·lars com la reunió amb Jonathan Tood i el tàndem Lieve Fransen-Aureliano Fernández. Apassionant el contingut del reglament de protecció de dades que ens va exposar Natalia Dasilva, i molt intens i engrescador el dinar amb Antoine Quero, un socialista espanyol fill d'exiliats republicans a França que combina perfil polític i solvència tècnica a l'estil Joaquín Almunia, el portaveu del qual també ens va atendre, Antoine Colombani, fill de qui fou durant dècades director de Le Monde.
L'expedició organitzada i guiada per Dimitri Barua, i al Parlament Europeu per Sergi Barrera, va coincidir amb un viatge de la comissió d'exteriors del Parlament de Catalunya. Vam coincidir també amb Albert Royo, que no para de fer feina en favor de Catalunya davant les institucions europees. No van fallar els nostres companys a Brussel·les, especialment el sempre amfitrió Albert Segura (ACN), i encara que fos molt breument el degà dels periodistes espanyols a la capital europea, Eliseo Oliveras (El Periódico).
Us deixo aquí l'Storify del viatge amb fotos meves d'Instagram i les fotos de Flickr del Parlament Europeu de la visita als nostres eurodiputats.
La visita a Brussel·les del 2007 i la d'aquesta setmana no tenen molt a veure. Hi ha més política sobre la taula, i la consciència que les institucions europees estan en hores baixes i han de donar respostes és del tot present. L'any que tenim per davant fins a les urnes serà intens viscut des de l'Estat espanyol, i la visita d'aquesta setmana a Brussel·les ens ha servit per tenir més elements d'anàlisi. Segueix resultant curiós que a totes les institucions europees hi hagi catalans en el més alt nivell. Sense anar més lluny, els del nostre ofici. Periodistes com Jaume Duch al Parlament Europeu, Cristina Gallach al Consell Europeu, i Amadeu Altafaj a la Comissió Europea. Ens van atendre molt amablement, i molt intensa va resultar la trobada amb els eurodiputats catalans Raül Romeva, que plegarà, Ramon Tremosa, Santiago Fisas i Salvador Sedó. Ni llista conjunta pel dret a decidir –sembla que no hi serà, tot i que és un camí inacabat– ni coincidència de consulta amb comicis europeus –seria contraproduent, diuen Romeva, Tremosa i Sedó– en l'aspecte més electoral.
Els companys econòmics van frisar amb les trobades amb portaveus i alts funcionaris de direccions generals d'afers socials, ocupació, pimes i canvi climàtic. Moments estel·lars com la reunió amb Jonathan Tood i el tàndem Lieve Fransen-Aureliano Fernández. Apassionant el contingut del reglament de protecció de dades que ens va exposar Natalia Dasilva, i molt intens i engrescador el dinar amb Antoine Quero, un socialista espanyol fill d'exiliats republicans a França que combina perfil polític i solvència tècnica a l'estil Joaquín Almunia, el portaveu del qual també ens va atendre, Antoine Colombani, fill de qui fou durant dècades director de Le Monde.
L'expedició organitzada i guiada per Dimitri Barua, i al Parlament Europeu per Sergi Barrera, va coincidir amb un viatge de la comissió d'exteriors del Parlament de Catalunya. Vam coincidir també amb Albert Royo, que no para de fer feina en favor de Catalunya davant les institucions europees. No van fallar els nostres companys a Brussel·les, especialment el sempre amfitrió Albert Segura (ACN), i encara que fos molt breument el degà dels periodistes espanyols a la capital europea, Eliseo Oliveras (El Periódico).
Us deixo aquí l'Storify del viatge amb fotos meves d'Instagram i les fotos de Flickr del Parlament Europeu de la visita als nostres eurodiputats.