Wert no superarà Franco
Enguany arribaran a la universitat els primers nadius digitals. La primera generació crescuda a l’era digital que entrarà a les facultats. Tants anys parlant dels nadius digitals com uns adolescents que usaven Internet i tecnologies diverses i ara resulta que ens hem fet tan grans que els nadius conquereixen l’ensenyament superior. Que es tracti de la primera fornada des de l’esclat de la revolució digital no vol dir que estiguem davant dels més alfabetitzats digitalment parlant. Els que avui estan encara lluny d’arribar a la universitat afronten més reptes que no pas els primers nadius, en part perquè la intensitat de la societat en xarxa i de les joguines tecnològiques és avui més potent que als inicis de la revolució TIC.
El professorat Déu n’hi do l’esforç que ha fet per adaptar-s’hi. L’escola i la universitat han invertit recursos i formació perquè l’ensenyament s’adigui als nous temps. Hem passat de l’àula d’informàtica, amb ordinadors, a les pantalles i pissarres digitals. De les clases d’informàtica als treballs en línia, i grups de Facebook que serveixen per compartir i difondre l’activitat dels alumnes. Tota escola té un blog, i l’escola és avui a l’alçada d’empreses i institucions. També per als fenòmens més problemàtics, com els famosos ‘informers’ de Facebook. El safareig digital és cruel.
La paradoxa és que l’any que arriben els nadius digitals es comet el major atemptat a l’escola catalana, que torna a l’època de la televisió en blanc i negre. El ministre espanyol Wert acaba de perpetrar una agressió a la llengua i al model integrador d’escola catalana orquestrat des de fa anys. La perversió és que el Goven, que no té ni cinc de calaix i retalla l’escola pública, haurà de pagar perquè els pocs alumnes que tenen pares obsessionats amb el castellà puguin triar centres privats d’elit que la Generalitat pagarà no percebent (encara més) diners del govern espanyol.
Afortunadament, el pati de l’escola i les pantalles són l’element cohesionador més potent per combatre l’atac de l’executiu del PP. Pares, mares, mestres, professors i el teixit del país tenen el pacte social del pati i la normalitat lingüística, rotunda. La digitalització és nova garantia de continuïtat de la immersió a l’escola. Wert no podrà trencar l’escola catalana amb els nadius digitals si Franco no se’n va sortir amb la persecución del català en dictadura i època analògica. El blanc i negre no tombarà el color.
(Article per a Esguard, la primera revista per a iPad en català)
El professorat Déu n’hi do l’esforç que ha fet per adaptar-s’hi. L’escola i la universitat han invertit recursos i formació perquè l’ensenyament s’adigui als nous temps. Hem passat de l’àula d’informàtica, amb ordinadors, a les pantalles i pissarres digitals. De les clases d’informàtica als treballs en línia, i grups de Facebook que serveixen per compartir i difondre l’activitat dels alumnes. Tota escola té un blog, i l’escola és avui a l’alçada d’empreses i institucions. També per als fenòmens més problemàtics, com els famosos ‘informers’ de Facebook. El safareig digital és cruel.
La paradoxa és que l’any que arriben els nadius digitals es comet el major atemptat a l’escola catalana, que torna a l’època de la televisió en blanc i negre. El ministre espanyol Wert acaba de perpetrar una agressió a la llengua i al model integrador d’escola catalana orquestrat des de fa anys. La perversió és que el Goven, que no té ni cinc de calaix i retalla l’escola pública, haurà de pagar perquè els pocs alumnes que tenen pares obsessionats amb el castellà puguin triar centres privats d’elit que la Generalitat pagarà no percebent (encara més) diners del govern espanyol.
Afortunadament, el pati de l’escola i les pantalles són l’element cohesionador més potent per combatre l’atac de l’executiu del PP. Pares, mares, mestres, professors i el teixit del país tenen el pacte social del pati i la normalitat lingüística, rotunda. La digitalització és nova garantia de continuïtat de la immersió a l’escola. Wert no podrà trencar l’escola catalana amb els nadius digitals si Franco no se’n va sortir amb la persecución del català en dictadura i època analògica. El blanc i negre no tombarà el color.
(Article per a Esguard, la primera revista per a iPad en català)