Un Govern que vol ser ajudat?

Mai en la història recent de Catalunya un govern havia tingut el suport d’un diferencial més alt de més ciutadans que votants directes. Molts més catalans dels que van votar CiU desitgen que el president Artur Mas se’n surti i que el full de ruta cap a la independència prosperi. Per cada votant de CiU a les darreres eleccions hi ha, com a mínim, un altre ciutadà, votant d’altres opcions o abstencionista, que vol que el president arribi a bon port amb la consulta per a la independència. La patacada d’escons de CiU del passat novembre (1.116.000 vots) ha anat acompanyada d’un triomf a les urnes en l’eix sobiranista (2.150.000 sufragis a partits que defensen el dret a decidir), de tal manera que vivim la paradoxa d’un govern feble amb les seves sigles però fort amb complicitats nacionals.

Aquest esquema, sumat a la idea que el president Mas genera més adhesió que el candidat Mas, pot entrar en crisi vistos els cent primers dies del ‘govern dels millors’. El segon executiu d’Artur Mas és caòtic i precari respecte el primer, de només dos anys, i va camí de fer bo el tripartit, ja sigui el primer o el segon. La diferència és que a l’actual govern li toca administrar l’etapa de majors adversitats nacionals i socials de la història recent del país. Mai sabrem com ho haurien fet Pasqual Maragall o José Montilla al capdavant d’una Generalitat del 2013. El que és evident és que Mas està tant sol com ho estava l’últim president Maragall. La diferència és que el dirigent sobiranista tot just comença a afrontar el repte monumental del xoc de trens mentre que el progressista havia culminat l’obra mestra del postpujolisme amb la reforma de l’Estatut aprovada en referèndum, però mutilada posteriorment pels seus companys federals.

La polifonia actual a l’executiu català no és inferior a l’habitual d’anteriors governs multicolors. Som al cap del carrer, però la polifonia podria divertir-nos després de Jordi Pujol mentre que ara genera un desconcert majúscul, una desorientació que la gent no es pot permetre quan del que discuteix és d’aconseguir la independència o romandre dins un estat que es desfà per moments. Què ha de fer la gent que vol ajudar Mas? Deixar de llegir el diari del govern? No fer cas dels globus sonda periòdics? No deixar-se impressionar per la rauxa de les xarxes socials? Fàcil no és, i sovint al Govern li costa fer creïble aquell anunci segons el qual aquest volia “ser ajudat”.

Article per a Esguard, la primera revista per a iPad en català