Community manager al CNI
Com que això és així, i les dades d’ús de les tecnologies i la presència de la llengua pròpia a la xarxa ens homologuen amb els països més avançats, el procés d’independència té a la trinxera digital un repte fenomenal. No paren de sorgir webs que expliquen els beneficis de l’emancipació nacional, no s’atura el degoteig de la col·laboració 2.0 per difondre la causa. Ara penso en el micromecenatge de milers d’internautes que faran possible la pel·lícula d’Isona Passola. D’exemples, n’hi ha un munt cada setmana. Per no parlar de l’estratègic aparador internacional que suposa la web tradicional i la força dels internautas catalans amb les eines 2.0.
Com que això és així, dic, des de les darreres eleccions al Parlament han proliferat sospitosament perfils i trolls anti-sobiranistes. Els aparells de l’Estat, funcionarials, d’intel·ligència, però també amb múltiples derivades, s’han posat a treballar de valent per intentar aturar la rauxa a favor de la consulta i/o de la proclamació unilateral. Són perfils de Facebook i Twitter que viuen permanentment a la defensiva. Salten cada cop que algun usuari molt seguit amb discurs sobiranista en diu alguna de bona. Els seus avatars són d’un mal gust evident. Suposadament no són nacionalistes, però el primer que fan és posar-se la ‘rojigualda’ a l’avatar. Això sí, al costat d’una senyera per aquell discurs tant ‘ciutadà’ del ‘junts’ millor. A mode de provocació, ho vaig deixar dit en un tuit: “Els agents del CNI desplaçats a Catalunya tenen habilitats de ‘community manager’?”
(Article publicat a Esguard, la primera revista en català per a iPad)