El PSC de Calella és d'aquest món
Tres dels cinc regidors del PSC de Calella van votar a favor de la declaració de sobirania aprovada per l'Ajuntament. Tretze 'sí' (CiU, PSC i ERC) i quatre 'no' (PSC i PP). Els edils socialistes tenien llibertat de vot, i l'exalcalde del PSC Josep Maria Juhé va ser dels tres que van dir 'sí' a una declaració que dóna suport a la del Parlament de Catalunya. Amb aquesta votació, més enllà d'actuar amb llibertat de consciència, cosa que els partits haurien de fomentar sistemàticament, Juhé se situa en la centralitat calellenca. El sobiranisme és imperant a Calella, on l'Assemblea Nacional Catalana ja forma part del nervi associatiu. Estelada monumental a la muntanya presidida pel far i una pancarta a la mateixa plaça de l'Ajuntament que anuncia 'Catalunya, nou estat d'Europa', a part de senyeres en rotondes i places, formen part del paisatge urbà. Qui vulgui governar la ciutat no s'hi pot posar d'esquena al batec sobiranista. Totes les opcions són legítimes, però l'alcaldia de Calella podria passar de CiU a ERC o a un PSC liderat per algú que abraci el dret a decidir sense dubtes. Un PSC 'espanyolista' fracassaria estrepitosament a Calella, i Juhé això ho sap.
Vostès es preguntaran per què parlo de Calella i de Juhé, però em sembla que estem davant d'un bon exemple comarcal. Primer, perquè els regidors van poder votar lliurement, individualment, en un aspecte gens menor de la política actual. Segon, perquè el PSC a l'oposició local segueix fent l'esforç per connectar amb el seu entorn, amb una part de la ciutadania que ha evolucionat cap a posicionaments nítids del dret a decidir o independentistes. Tercer, perquè el PSC ha governat molts ajuntaments maresmencs gràcies a pactes amb ICV-EUiA i ERC, dues forces que al Parlament lideren el dret a decidir. El PSC corre el risc de recloure's en feus electorals històrics com Pineda de Mar o Malgrat de Mar, al nord, i essent molt optimistes a recuperar Mataró si l'aritmètica li ho permet. Al Baix Maresme, poca cosa.
Molts catalans votaven CiU al Parlament, PSOE al Congrés i PSC al municipi. Catalanisme de centre-dreta a Catalunya, progressisme per tombar el conservadurisme ranci a Espanya i un socialista catalanista a l'Ajuntament perquè el coneixien i era bona persona. CiU s'ha mogut i ja no és només catalanista. El PSC es mou espasmòdicament confonent el seu elector. Els alcaldes i candidats socialistes són els únics, com Juhé, que poden fer gestos per apaivagar els cops de timó dels seus dirigents. I no els resulta fàcil.
(Article publicat a Tribuna Maresme)