Sopar de periodistes del Maresme
Amb motiu de Francesc de Sales, patró dels periodistes, els professionals del Maresme ens trobem anualment per sopar plegats a Mataró. Enguany, una quarantena d'assistents tot i els temps difícils per a la professió i el sector. Tancament de mitjans i reduccions de plantilles, major precarització laboral i un desconcert absolut regnen en la conversa d'un àpat que, a mesura que evoluciona, serveix per donar-li la volta. Parlem dels polítics de la comarca, i concloem que si nosaltres estem fotuts, ells encara estan pitjor. S'imaginen vostès un sopar de polítics de tots els colors i tendència i una copeta amb ballaruga posterior? Doncs entre periodistes això és possible, malgrat la competitivitat del dia a dia i els enfrontaments que puguin tenir les empreses per a les quals, els afortunats, treballem.
Convocats per la companya Toni de la Fuente, una alegria abans, durant i després de la crisi, el sopar d'aquest 2013 va escenificar un relleu generacional. Manel Roca Cuadrada va cedir el torn de paraula a Jaume Puig, ambdós puntals de la televisió comarcal. El degà no va dir les quatre paraules de rigor en acabar l'àpat, i Puig va agafar el seu testimoni improvisadament abans de fer un 'xupito' i anar a ballar als locals propers del Pla d'en Boet. Tenim una edat, però no perdem un cert atreviment per seguir ballant com quan teníem vint o trenta anys. Compartir pista, gintònic en mà, amb companys més joves, que has tingut a les redaccions i amb qui has pencat de valent sempre és un estímul i una pressió per fer els quatre estiraments i demostrar que el moviment de canell són vigents i, alhora, distracció per amagar la manca de flexibilitat en el ball tradicional.
No van poder venir els companys Ivan Llensa, la veu més desperta de la ràdio mataronina, i Manuel Cusachs, cronista local de llarg recorregut, que esperem es recuperin aviat. Vam recordar, en el nostre tros de taula, perquè la conversa ens hi va portar, companys i amics que ja ens han deixat com Lluís Lligonya i Anna Palà. El seu record ens obliga a continuar pedalant, exigir-nos al màxim i no rendir-nos. Seguim!
Apunts relacionats
El sopar dels periodistes del Maresme