I si ens centrem en el segon?

Que Artur Mas guanyarà de llarg aquestes eleccions al Parlament és d’una evidència palmària. No s’ho prenguin malament, és així de rotund. Totes les enquestes indiquen que CiU guanyarà per majoria absoluta o gairebé. Un dels dèficits de la breu legislatura liquidada és que el Govern no tenia oposició més enllà de la tasca del quart grup parlamentari, ICV-EUiA. Els socialistes i els republicans s’han passat gairebé dos anys caçant mosques al parc de la Ciutadella. Els primers no han fet els deures, mentre que els segons ho han aprofitat per renovar lideratge i part del seu discurs. Això indica per què la demoscòpia afavoreix ERC i dilapida el «nou» PSC. El vot ocult espanyolista pot salvar els mobles al PP, malgrat el seu contradictori pacte amb CiU. La paradoxa d’aquestes eleccions és que en poden sortir guanyant els socis de la 'pepevergència', o sigui, els que ara es barallen en públic però que s’estimen en la intimitat dels passadissos del Congrés i en una infinitat d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions.

Article sencer publicat a El Periódico de Catalunya