El procés d'independència s'accelera
El debat és damunt de la taula i per primera vegada en la història recent s'assumeix la possibilitat d'una Catalunya en peu d'igualtat amb la resta d'estats de la Unió Europea. La Dinamarca o Holanda de la Mediterrània està en marxa, i les properes eleccions al Parlament marcaran el tret de sortida legislatiu en aquesta direcció. Un centenar de diputats sobiranistes sobre els 135 que té la cambra seria una potència parlamentària rellevant per afrontar el referèndum amb garanties d'èxit. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet un salt impensable fa 22 mesos quan prenia posessió del càrrec. La força dels fets, malgrat la seva aposta per l'austeritat aprimant l'estat català del benestar, l'ha dut a una cruïlla històrica empès pel milió i mig de persones que van sortir a Barcelona al crit d'independència en una Diada emocionant. Malgrat les retallades d'aquí i d'allà, els atacs recentralitzadors i el malson d'una crisi ingovernable per la deixadesa de les institucions públiques, el país té nervi. L'independentisme és transversal, com anys enrere ho va ser el catalanisme o el sobiranisme d'un temps ençà. La independència, amb la consulta a celebrar-se durant la legislatura que s'obrirà després del 25-N, marca una nova etapa no exempta dels més foribunds atacs i d'una campanya de la por que s'escolarà per tots els racons, a cada conversa de bar, a cada sobretaula familiar, a cada convenció d'empresa, a cada vestidor de futbol els caps de setmana.
La classe política catalana, tant criticada per la seva miopia davant la irrupció de moviments com el 15-M, allunyada del carrer quan la gent més volia ser escoltada, ha donat un missatge il·lusionador de la mà del president Mas. No tenia més remei? Sigui com sigui, el fracàs de l'autonomisme en la pell del 129è president de la Generalitat és una oportunitat col·lectiva. Ara toca preservar aquest valuós gest, l'haver trencat amb Madrid (ahir Zapatero, avui Rajoy), comprometre's amb el referèndum (haurem d'estat atents als programes electorals) i convocar comicis perquè el poble s'expressi democràticament. Assistim a moments històrics, mentre l'Espanya intervinguda intenta evitar el rescat i l'Europa dels mercats s'afona com mai ens hauríem imaginat.
(Article per a la revista Tribuna Maresme)