Una Diada festiva? No, gràcies
Anys enrere, quan s’apropava la Diada Nacional de Catalunya sorgia un debat sobre el to festiu o reivindicatiu que havia de tenir l’Onze de Setembre. Durant el pujolisme va ser una discussió recurrent. Semblava com si calgués aprofitar la Diada per compartir transversalment una sèrie de reclamacions nacionals que durant la resta de l’any difícilment formaven part de l’agenda del catalanisme i que quedaven relegades a partits i col·lectius dits minoritaris. El pujolisme apujava el to a l’inici del curs polític, després de les vacances, però rebaixava el nivell d’excitació la resta de l’any.
L’arribada d’independentistes al Govern i a la presidència del Parlament, el debat estatutari impulsat pel president Pasqual Maragall de la mà del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i l’aposta per polítiques de construcció d’estat propi, juntament amb uns mitjans públics desacomplexadament nacionals, van servir per moure el catalanisme dòcil cap a posicions sobiranistes. Fins al punt que les forces hegemòniques —CiU i també el PSC— van haver d’evolucionar en l’eix nacional a remolc pel discurs d’una ERC que havia avançat a les urnes. CiU, a l’oposició, es va empeltar d’un sobiranisme que pocs van saber veure durant els 23 anys de Jordi Pujol.
L’embat de l’Estat —més els poders espanyols que no governants de pas com Zapatero, l’últim federalista a l’altra banda de l’Ebre i el Sènia—, la cruesa de la crisi econòmica i el desencaix d’un cafè autonòmic per a tothom que es fa insostenible disparen dia rere dia les enquestes en favor de l’estat propi. La tensió entre Catalunya i Espanya és creixent, i aquest 2012 semblaria un acudit parlar de Diada festiva. No hi ha motiu per a la festa en una nació rescatada i intervinguda pel Regne d’Espanya —i també per una Europa sense horitzó ni lideratge— i amb menys autogovern des del restabliment democràtic. Lluny de commemorar la derrota del 1714, enguany l’Onze és per construir una alternativa davant la desfeta del 2012. La paradoxa és que el president Artur Mas se n’ha exclòs després que el seu govern hagi intentat tot l’agost sense èxit capitalitzar la manifestació de la Diada en favor d’un pacte fiscal amb Mariano Rajoy condemnat al fracàs.
(Article publicat a Tribuna Maresme)