L'alcaldessa (es) desqualifica

Desproporcionada i desafortunada. No sé qui li ha escrit aquest apunt desagradable, però no hi reconec aquesta Montserrat Candini. L'alcaldessa de la meva ciutat ha dut al terreny de l'atac personal una resposta que ningú no esperava al meu apunt d'ahir per intentar evitar la desaparició de l'única revista que s'edita actualment a Calella, una publicació parroquial de 66 anys d'història. Mentre una setantena de calellencs intentaven aquest matí aportar idees en aquest grup de Facebook creat espontàniament pel dissenyador Xavier Caliz per intentar salvar 'Estela', l'alcaldessa publicava en el seu bloc un escrit en què em cita fins a cinc vegades, una d'elles a cos de titular, i on fins i tot em retreu que entre 1992 i 2001 formés part d'una revista, Repòrter, ja desapareguda. Lamentable.

Montserrat Candini és a temps de disculpar-se públicament, i tot haurà quedat en una calorada per a l'oblit. En el meu text no cito ni una sola vegada el govern local ni l'alcaldessa, entre d'altres motius perquè no critico la regidoria de Comunicació. Crec sincerament que la regidora Lorena Sánchez està fent una feina exemplar, i l'únic que suggereixo és el mateix "interès polític" per salvar 'Estela' que el que s'ha demostrat amb l'obtenció de finançament d'empresaris locals (als que conec i respecto, com ells saben) i fórmules imaginatives que permeten editar un butlletí municipal de nova creació o construir monuments públics. Com a calellenc, m'agradaria poder fer aquestes propostes sense que la meva alcaldessa se senti ofesa ni m'ataqui personalment. Potser ha confós el càrrec d'alcaldessa de tots els calellencs amb el de senadora de CiU, i la meva persona amb alguna ministra que ella interpel·la tant vehement al Senat. Demanar esforços col·lectius, i potser algun municipal, per salvar 'Estela' mentre s'aconsegueixen aportacions extraordinàries, que no critico sinó que relaciono, en imatge i comunicació no és ser demagog. Simplement demano que la mort d''Estela' després d'una dictadura i de 66 anys en què també s'han viscut crisis econòmiques i mals moments no passi desapercebuda, amb la indiferència de tots nosaltres. 

Al marge que l'alcaldessa hagi tingut una sortida fora de tot lloc, em quedo amb la reacció positiva i engrescada dels calellencs, molts d'ells professionals reconeguts del periodisme, el disseny i la comunicació, que han llegit el meu escrit (més de 5.000 lectures en 24 hores) i han comentat algunes idees per ajudar Santiago Marré, Joaquim Costa i companyia a garantir la supervivència d''Estela'. Reitero la meva oferta sincera de col·laboració cap a ells, i us animo a aprofitar l'esperit col·lectiu de superació canalitzat en aquest grup o allà on els actuals responsables d'Estela ens emplacin com a calellencs. Endavant!