Evitem que tanqui Estela

Pals d'acer inoxidable amb senyeres monumentals en llocs estratègics de la ciutat, pantalles informatives a peu de carretera, pantalles tàctils d'informació ciutadana, banderoles de propaganda en tot el tram urbà de l'N-II, el nou butlletí municipal Calella és més a totes les cases, implantació d'un disseny corporatiu de ciutat, etcètera. A Calella hi ha diners per a tot això i més, però si no es produeix cap "miracle" properament desapareixerà la revista local 'Estela'. Té 66 anys d'història, i l'edita la parròquia amb una tirada de 500 exemplars i 267 subscriptors. És l'única publicació local i el seu tancament, que arribarà a finals d'any per culpa de la maleïda crisi i d'una certa deixadesa col·lectiva, se sumarà a la recent desaparició de la televisió pública en format digital terrestre (TDT) i, anys enrere, al tancament de la revista 'El Nunci', que va dirigir Francesc Grau entre 1981 i 1991 en època de l'alcalde Ramon Bagó, i 'El Nou Nunci' quan l'Ajuntament la va redissenyar en època de l'alcalde Joaquim Rey. Si el "miracle" no arriba, a finals d'any s'acabarà 'Estela', capçalera històrica de la ciutat, mitjà de referència per a determinat segment de població d'aquest municipi de 18.694 habitants. En l'àmbit dels mitjans de comunicació, a la ciutat només quedarà Ràdio Calella, ens públic en què recau l'incipient projecte de televisió local per internet sota la direcció de Jordi Bota. I el nou butlletí municipal, això sí.

Com a calellenc i com a periodista considero que la mort anunciada d'Estela és una mala notícia. Sis dècades d'existència i una contribució inequívoca a la informació i opinió locals en paper imprès no poden acabar en democràcia per un deute de 4.000 euros que la parròquia no pot assumir i per un desinterès preocupant del qual no ens escapem cap de nosaltres. No hi ha interès polític per demanar al Govern de la Generalitat que agilitzi el pagament d'una subvenció compromesa des del 2010 de 2.500 euros? No hi ha interès polític per oferir estructures i recursos públics municipals per reduir, si fos possible, costos i despeses d'elaboració, impressió i/o distribució de la revista? No hi ha interès polític per contaminar 'Estela' i el seu equip de redacció d'aquest esperit friendly amb l'empresariat local que ajuda a hissar banderes i col·locar banderoles? No hi ha interès polític per incentivar la possible reconversió digital de la publicació de la mateixa manera que s'ha reconduït la televisió?

Santiago Marrè, Joaquim Costa i Marc Vergés, del consell de redacció, i els dissenyadors Miquel Àngel Tur i Carme Guri -cito aquests noms perquè són persones que conec de fa molts anys- han fet i fan bona feina. Si Calella no pot sostenir una publicació d'onze números a l'any amb uns costos de 900 euros per edició -uns 10.000 euros anuals, no arriba-, potser caldria obrir una reflexió col·lectiva que servís de suport per a la continuïtat de la revista amb nova periodicitat i format. Si com a calellenc i periodista puc ajudar, aquí estic. Evitem que Calella perdi una capçalera que forma part de la història de la premsa local i comarcal del país.