L'esquerra és al núvol
La dreta més matussera i ruda, la que en nom de l’austeritat ens porta pel camí de la misèria, rescatada o intervinguda però misèria al capdavall, la que aprofita qualsevol ocasió per recentralitzar políticament, per imposar el seu programa de bragueta –aquí teniu el ministre Ruiz-Gallardón criminalitzant l’avortament– a falta de coherència amb les promeses de cartera –on vaig dir IVA ara dic ordi–, aquesta dreta té alternativa possible.
No és al disc dur del sistema institucional de partits, sinó al núvol. La revolució tecnològica, possiblement de les més profundes de la nostra història, és la del núvol, el 'cloud computing'. A la política, li passa el mateix. L’esquerra no resideix en els partits tancats ni en els sindicats sinó en una xarxa global que pren entitat pròpia i es converteix en molt més que una organització.
Davant del cop més important a l’Estat del benestar, perpetrat pel Govern desconcertant de Rajoy, s’ha produït una reacció que podria ser el mínim comú denominador en l’alternativa. Les protestes dels últims dies són la connexió necessària en el núvol. La ciutadania crítica, que picoteja aportacions a les xarxes socials i s’estructura en un lideratge compartit de fonts que supera les rígides fronteres partidistes, aquesta gent, intueix que la política progressista serà al núvol en una llarga fase de construcció d’alternativa de Govern.
A Catalunya, la demoscòpia dibuixa un sistema de partits amb un PSC més semblant a ICV i ERC en dimensió. Més núvol davant del disc dur de CiU-PP, que no surt al carrer contra el cop de destral social ni contra la invasió centralista.
Ahir un tuit ho resumia molt bé: «L’esquerra fa servir Twitter. La dreta, les urnes».
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)
No és al disc dur del sistema institucional de partits, sinó al núvol. La revolució tecnològica, possiblement de les més profundes de la nostra història, és la del núvol, el 'cloud computing'. A la política, li passa el mateix. L’esquerra no resideix en els partits tancats ni en els sindicats sinó en una xarxa global que pren entitat pròpia i es converteix en molt més que una organització.
Davant del cop més important a l’Estat del benestar, perpetrat pel Govern desconcertant de Rajoy, s’ha produït una reacció que podria ser el mínim comú denominador en l’alternativa. Les protestes dels últims dies són la connexió necessària en el núvol. La ciutadania crítica, que picoteja aportacions a les xarxes socials i s’estructura en un lideratge compartit de fonts que supera les rígides fronteres partidistes, aquesta gent, intueix que la política progressista serà al núvol en una llarga fase de construcció d’alternativa de Govern.
A Catalunya, la demoscòpia dibuixa un sistema de partits amb un PSC més semblant a ICV i ERC en dimensió. Més núvol davant del disc dur de CiU-PP, que no surt al carrer contra el cop de destral social ni contra la invasió centralista.
Ahir un tuit ho resumia molt bé: «L’esquerra fa servir Twitter. La dreta, les urnes».
(Article publicat a El Periódico de Catalunya)