El no-pacte maresmenc
Un any de mandat municipal i d’assalt de CiU a la majoria d’àrees de poder locals del Maresme, amb el Consell Comarcal recuperat i el feu socialista mataroní inclòs. La federació nacionalista té alcaldies fins a les passades eleccions inabastables i mana als àmbits supramunicipals. Ha estat un any de transició que no ha servit per a gaire, més enllà dels canvis de cromos. No es coneix cap projecte comarcal nou en un any de CiU al Consell del Maresme. Tampoc no tenim notícia d’estabilitat ni lideratge a ciutats importants com Mataró, i en el cas de Premià de Mar el coitus interruptus entre CiU i el PSC fa que la notícia segueixi sent el no-pacte o l’agiornamento d’un acord sociovergent anunciat que no acaba d’arribar. Mataró i Premià de Mar són convergents en minoria, però també la Pineda de Mar amb majoria absoluta socialista, no són referents de gaire cosa per al conjunt de municipis. Els socialistes estan desapareguts, tot i el seu congrés comarcal. Cal discurs. Els convergents, de ressaca exitosa i repartiment de càrrecs. Fins i tot, de relleus dels que no fa ni quatre dies que acabaven d’arribar. És el cas de Mataró. No hi ha lideratge.
Així les coses comprendran que el paisatge polític és desesperant. El gran partit, CDC, i el segon, PSC, no s’han posat d’acord allà on la ciutadania esperaria que ho fessin. A Mataró, per l’egocentrisme que impera a l’alcaldia. A Premià de Mar, perquè un excés de curta mirada impedeix aixecar el cap i mirar-s’ho amb gran angular. Al Consell Comarcal, per la comoditat d’anar administrant la misèria amb el soci còmode: el PP. El problema no és que els governs siguin febles o vagin desorientats. El problema és que als partits no hi ha referents com anys enrere. On és el Ramon Camp de la CDC maresmenca d’avui? On és el Josep Clofent del PSC opositor a la comarca d’ara? No hi són, i cada cop augmenta la sensació que calgui haver-los d’esperar. Mentrestant, els partits petits van fent via. Cadascú amb el seu nínxol electoral i el seu target discursiu. Els propers tres anys haurem d’estar-hi pendents. Dels petits (a esquerra i dreta), dic.
(Article publicat a Tribuna Maresme)
Així les coses comprendran que el paisatge polític és desesperant. El gran partit, CDC, i el segon, PSC, no s’han posat d’acord allà on la ciutadania esperaria que ho fessin. A Mataró, per l’egocentrisme que impera a l’alcaldia. A Premià de Mar, perquè un excés de curta mirada impedeix aixecar el cap i mirar-s’ho amb gran angular. Al Consell Comarcal, per la comoditat d’anar administrant la misèria amb el soci còmode: el PP. El problema no és que els governs siguin febles o vagin desorientats. El problema és que als partits no hi ha referents com anys enrere. On és el Ramon Camp de la CDC maresmenca d’avui? On és el Josep Clofent del PSC opositor a la comarca d’ara? No hi són, i cada cop augmenta la sensació que calgui haver-los d’esperar. Mentrestant, els partits petits van fent via. Cadascú amb el seu nínxol electoral i el seu target discursiu. Els propers tres anys haurem d’estar-hi pendents. Dels petits (a esquerra i dreta), dic.
(Article publicat a Tribuna Maresme)